nubes rotas
  • Màx: 20°
  • Mín: 19°
18°

El teatre de les processons

«Les processons són una comèdia, una farsa, un passatemps, un teatre gratuït de dijous i de divendres al carrer...», poden pensar i dir algunes persones. Però la veritat és que s'hi poden veure unes expressions molt distintes de les que puguin trobar-se en qualsevol espectacle multitudinari.

De davall la Verge de l'Esperança, d'allà on tot es veu sense ser vist "ni tant sols intuït", de darrere les petites retxilleres d'argent, es perceben tots els matisos dels gestos de la gent. Files i files d'expectació esperant, sense saber per què, el pas de la Mare de Déu. És aleshores quan hom comença a adonar-se que, per ventura, l'afirmació que enceta aquesta curta carta no és del tot certa: aquella dona que no ha trepitjat una església des que el seu germà va casar-se, ara fa sis anys, se senya; aquell home de rostre cremat i barba de quatre dies, que no sap com demanar perdó a la seva dona, no pot més que baixar la vista; aquell matrimoni agafa el seu fill en braços i l'acosten al mantell perè el besi, aquella joveneta, que nit rere nit espera l'aturada d'algun home solitari que la compri per una hora, s'aixuga les llàgrimes; aquell gitano de no més devuit anys, que no coneix el sentiment de la besada d'una mare, sí la pallissa d'un pare, se sorprèn de les mambelletes inconscients de les seves mans; aquell home, qui va quedar acompanyat només per la beguda quan la seva esposa va morir, no pot deixar d'encalçar la Verge i dir-li «guapa, guapa», fins que un nus tanca la seva escanyada gargamella.

Les processons "l'espectacle, el teatre, la festa de carrer" ja em van bé, si són capaces de tot això.

Un portant

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris