cielo claro
  • Màx: 23°
  • Mín: 22°
22°

La batalla electoral de les «faroles»

Algú havia batiat les eleccions que vénen com les de la defensa de la terra, així com les anteriors havien estat batiades com les de la defensa de la llengua. La manifestació del l2N i les exhibicions d'il·lusionisme polític que ha fet amb les DOT el president Matas ens han entabanat, i hem cregut que, efectivament, aquestes eleccions els ciutadans es posicionaran respecte d'aquesta qüestió. A tots els que ho creuen, els demanaria humilment si saben què hi ha darrera les DOT "és a dir: les coneixen a fons?"; i traslladaria la pregunta a tots "és a dir: absolutament tots" els diputats del nostre Parlament. Sembla que entregarem la pell al llop sense saber quina pell entregam, com l'entregam i, sobretot, sense saber que no n'hi ha un, de llop, sinó que n'hi ha una manada, que són terriblement ferotges i vénen afamegats. També els preguntaria si creuen que els espots divulgatius han contribuït de veritat a centrar i a fer més translúcides les DOT. I per què les oposicions "parlar d'oposició és inexacte i excessiu" han estat sorpreses en un off-side clamorós. Per ventura seria més apropiat parlar de les eleccions de les «faroles». Les «faroles» per antonomàsia, les «faroles» antagòniques, que encarnen dues concepcions del país "diem-ne dreta i els altres" són les del senyor José Maria Rodríguez i les de la plaça de Sóller. La delimitació, tan imprevisible, d'aquest nou escenari electoral ve donada per allò que sembla que serà una de les eines "armes electorals del PP a Sóller: si guanyen, llevaran les «faroles» de la plaça. I un servidor pensa que s'haurien d'imposar la concòrdia i l'estalvi: no tireu les «faroles» de Sóller, baratau-les amb les del senyor Rodríguez, cosa que lamentaria molt per les persones de Sóller, però, amics meus, els populars han d'imposar la seva estètica de «faroles» i domassos, de torneigs medievals i ball de bot: idò, que es repartesqui una mica, i ja que Palma suporta el gruix d'aquesta estètica, les altres ciutats i pobles de l'illa facin de cirineus. Una mà renta l'altra i les dues renten la cara. I, mentre la dreta continuï remenant el cul per la cuina, ens hauríem d'ajudar tots una mica, com diuen que ho feien els joiers de Barcelona quan visitava la ciutat la senyora de Meirás, dona Carmen Collares.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris