cielo claro
  • Màx: 20°
  • Mín: 19°
22°

El desconcert de Pujol

Després que Jordi Pujol anunciàs, contra tot pronòstic, que les eleccions catalanes serien passat l'estiu i no aquesta primavera, el Partit Popular ha deixat d'estar a la defensiva. Incomprensiblement, Pujol s'ha posat en mans d'Aznar i ha perdut tota la capacitat de maniobra que tenia. Ara és Aznar qui pot avançar les eleccions generals i fer"les caure damunt les catalanes, amb la pèrdua de pes que això comportaria per a la campanya de Convergència. Aquesta superioritat estratègica significa, per primera vegada, que podrà fer aprovar els pressuposts de l'any que ve sense haver de satisfer cap exigència pujolista. La simple amenaça de convocar eleccions abans d'hora farà votar disciplinadament tots els diputats de CiU a favor del projecte pressupostari del PP.

Aquesta no és l'única desgràcia sobrevinguda al pujolisme. La deserció de Piqué (que no es diu, però va ser director General de la Generalitat) i el consegüent ascens del PP en intenció de vot, han fet que Pujol es vegi constrenyit a contemplar, des d'ara mateix, un panorama on la majoria absoluta del govern de Madrid el convertirà en absolutament prescindible. I si la pujada del PP català liderat per Piqué és suficient, pot arribar el cas que Pujol depengui dels populars per governar Catalunya.

Realment, Pujol té molts de motius per no anar xalest. Sap que ha desaprofitat la gran ocasió de les dues darreres legislatures per solucionar el problema del finançament de Catalunya. En el futur, les exigències de la convergència europea imposaran pressuposts molt restrictius i, per tant, Madrid no voldrà ni podrà afegir res a les transferències monetàries que arriben a Barcelona. Ni Pujol podrà exigir res amb uns diputats que ja seran innecessaris. Per això no vol encarar les eleccions explicant els seus èxits, que no hi són, ni prometent fites que és massa evident que no podrà assolir. Aquesta era l'estratègia passada. Catalans, venia a dir, fiau"ho tot a la meva capacitat d'imposar el nostre criteri a Madrid, que, si ens votau, els rèdits cauran com fruita madura. Ara aquest discurs ja no és versemblant. Ja no pot demanar el vot per ser decisiu a Madrid: allà el govern tindrà majoria absoluta i, d'altra banda, ell ja ha demostrat que no sap treure profit ni de les circumstàncies més favorables.

Ara Pujol haurà de fer (ja ho fa) allò que hauria d'haver fet des d'un bon començament: intentar, com a cap de la Generalitat, liderar un conjunt, com més gran millor, de forces polítiques que plantin cara a Madrid. Haurà de ser la força del Parlament, i no l'habilitat negociadora d'un partit, qui plantegi les reivindicacions catalanes. Pujol ha hagut de topar de morros amb l'exemple dels bascs per entendre una obvietat. I ara es veu empès a la impostura de presentar, com a programa electoral, totes aquelles propostes de l'oposició (sobirania política i pacte fiscal) que ell mateix ha ridiculitzat sempre des de la seva prepotència. És possible que la jugada li surti bé (bé per a la permanència en el càrrec), però en aquest moment de desconcert deu tenir l'íntima convicció de la seva incapacitat per guiar Catalunya cap al lloc que li correspon en el concert dels pobles europeus. I això, per a una persona que té un sentit ètic de l'acció política, no deu ser gens bo de soportar.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris