nubes
  • Màx: 23°
  • Mín: 22°
20°

L'obligació moral de no oblidar l'holocaust

A Alemanya s'ha obert un debat molt polèmic, que va començar per les declaracions de l'escriptor Martin Walser en el seu discurs d'acceptació del premi de la Pau dels llibreters alemanys. Diari de Balears comentava dia 10 de gener a una plana sencera els punts més importants que ens ajuden a entendre aquesta polèmica. L'escriptor, de 70 anys, entre altres paraules va dir: «Cap persona seriosa nega Auschwitz, però els mitjans de difusió em recorden el passat cada dia i m'adon que hi ha alguna cosa en el meu interior que es rebel·la contra aquesta exposició continuada d'una vergonya nostra». De seguida, la comunitat jueva, presidida pel senyor Ignatz Bubis, ha protestat per les declaracions de l'intel·lectual i l'han denunciat per antisemitisme qualificant-lo d'«incendiari intel·lectual». A aquesta protesta s'han sumat polítics, escriptors, supervivents de la Segona Guerra Mundial i l'ambaixada d'Israel... El senyor Bubis ha suggerit a Walser fer un debat a la televisió però l'escriptor s'ha negat a fer qualsevol declaració i a contestar a totes les crítiques que ha rebut a causa de les seves paraules.

Es veu que en Martin Walser no ha pensat en les conseqüències perilloses que podrien tenir les seves suggerències en la societat alemanya, en particular i en l'europea en general. El fet de no publicar i recordar contínuament una de les més grans tragèdies del segle XX, pot beneficiar totes aquelles persones que neguen l'holocaust i que tergiversen la història per al seu benefici xenòfob i racista. El record de l'Holocaust és necessari, no únicament perquè no es torni a repetir la història, ideal desgraciadament utòpic, sinó per combatre les versions subjectives i inventades de certs membres de la societat que intenten confondre la població d'una manera intencional i malèfica.

Desgraciadament, segons les enquestes demostren que una tercera part dels alemanys desconeix el que era Auschwitz. Però el que preocupa realment és la manca d'informació dels joves de entre 14 i 18 anys, edats especialment sensibles al reclam dels grups neonazis, manca d'informació que arriba a un 31%. Silbermann, membre de l'institut de Colonya, autor de l'enquesta, arriba a la conclusió que els pares i els membres no informen abastament els joves sobre el passat.

Això indica que mentre hi hagi grups que defensen el botxí i el converteixen en víctima, el record de la realitat històrica és necessari, ja no en parlem de la seva difusió als mitjans de comunicació de masses, moltes vegades perillosament desinformades d'aquests assumptes.

Institut Relacions Culturals Balears-Israel. Palma

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris