algo de nubes
  • Màx: 14°
  • Mín:

Criminalització nacionalista

D'ençà que populars i socialistes varen aconseguir dividir el món entre demòcrates i nacionalistes; els seus caps i els mitjans de comunicació que els són afins, no han deixat d'aprofitar qualsevol oportunitat per criminalitzar els nacionalistes. Vivim aixafats per aquest clima creat per la premsa de Madrid, i no som capaços ni de veure, ni de fer veure, les coses més òbvies. El nacionalisme amb estat no és ideologia sinó un valor positiu compartit per tots els agents i tots els partits; el nacionalisme sense estat és provincianisme, egoisme i arcaic. Perquè aquí hi ha el fonament del problema: qui té estat no ha de menester ser nacionalista en té prou amb ser nacional. Un senyor d'Extremadura o de Madrid pot dir que se sent orgullós de ser espanyol, i després afegir que no és nacionalista espanyol. És a dir, un pot fer un acte d'afirmació que du implícita una carrega simbòlica i de sentimentalitat i pensar-se que això no és nacionalisme. Tanmateix, si aquest senyor miràs el seu diccionari, el de la reial acadèmia, veuria que nacionalisme és l'afecció («apego» en castellà) dels naturals d'una nació a ella i a tot allò que li pertany. Per tant, qui manifesta el seu orgull, precisament, de pertànyer-hi és un nacionalista; li agradi el mot o no li agradi. Aleshores, el món no és que se pugui dividir entre demòcrates i nacionalistes, sinó entre nacionalistes que reconeixen aquesta condició i nacionalistes que no la reconeixen. Però, per què qualcú ha d'amagar aquesta condició? És una vergonya sentir estima per la pròpia nació? Si no ho és, per què se n'amaguen? Doncs, tot i la complexitat que pot haver darrere d'aquestes preguntes, hi ha un argument que ens pot donar força llum per a la seva contestació. Amaguen la seva condició de nacionalistes perquè això suposaria igualar-se, posar-se a la mateixa altura que els nacionalistes que ells mateixos anomenen: perifèrics. I no volen la igualació perquè aleshores seria impossible negar als iguals allò que ells posseixen en tant que nació. Si tots dos som nació; per què saber la teva llengua és un deure i saber la meva és un dret? Plantejat d'aquesta manera resulta difícil donar explicacions satisfactòries, és un miracle justificar intel·lectualment la preeminència d'un poble sobre la resta, cal reaccionar contra aquesta argumentació que els posa contra les cordes. La metodologia és senzilla, apugem de nivell això de nacional i davallem això de nacionalitat posant-la a la mateixa altura que la regió. Ja ho tenim engirgolat, no és que Espanya sigui el fruit de la unió entre diverses nacions, no; es tracta que Espanya, que així apareix com una cosa prèvia i preexistent, reconeix el dret a l'autonomia de les nacionalitats i regions (article 2 de la constitució), i això és el que va a missa. A partir d'aquí l'estratègia és molt simple: impedir que els nacionalistes que no dominen l'estat romanguin en la segona equació perquè el temps farà que dilueixin la seva identitat, el que alguns dirien el seu fet diferencial; i això per una raó òbvia, el poder autonòmic no és suficient poder per garantir la reixida nacional d'aquestes entitats. L'acció simbòlica de l'estat, els mitjans de comunicació de tall estatal, les lleis de bases, els recursos d'inconstitucionalitat i la posició jeràrquica superior asseguren la continuació del projecte homgeneïtzador iniciat amb el primer borbó. Si a aquests elements li afegeix un descrèdit genèric dels únics que poden impedir el procés, arribam a tenir tot el paquet ben compactat i amb expectatives fortes de funcionalitat. Perquè, evidentment, l'única mosca collonera que pot emprenyar en l'estratègia dissenyada són els nacionalistes que assumeixen aquesta condició, el combat és amb ells i l'objectiu és afeblir-los. A la recerca d'aquest objectiu valen posicions tan insostenibles com dir que ells no són nacionalistes, idò què són? Diccionari en mà no hi ha dubte. Potser que davant tanta mentida sigui convenient anar recordant qui és qui, i qui tira la pedra i amaga la mà.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris