algo de nubes
  • Màx: 14°
  • Mín:

Ramon Llull i la informàtica

A l'hora de parlar dels orígens de la informàtica, és habitual esmentar un prohom anglès, Charles Babbage, que va tenir la idea, devers la segona meitat del segle denou, de construir una màquina per fer càlculs i que tenia, pam envant pam enrere, una estructura similar a la dels ordinadors actuals. De fet, Babbage va treballar de valent per construir la seva màquina de diferències, formada completament per elements mecànics, però encara no l'havia acabada, quan va concebre i va començar a construir-ne una versió més evolucionada, la màquina analítica, una rèplica de la qual s'exhibeix en el Museu de la Ciència de Londres i que, de tant en tant, posen en marxa per mostrar-ne el funcionament correcte. Tot i que tenia en contra l'opinió dels astrònoms oficials, Babbage va aconseguir subvencions del govern anglès per construir els seus dissenys, que van acabar en no-res a causa, en bona part, de la seva notòria incapacitat com a gestor i també, tot s'ha de dir, per més d'una traveta maliciosa que li va ser posada pel cap dels astrònoms oficials, de nom Sir George Bidell Airy. Segons conta el mateix Babbage en unes memòries, els seus somnis per construir una màquina amb les característiques de la seva perseguien arribar a poder fer sense errors les taules astronòmiques de navegació, fonamentals perquè els vaixells poguessin anar a ultramar i tornar. Per això, per evitar els errors, calia que fossin màquines les encarregades de fer aquestes taules i no, com fins aleshores, humans que sempre s'equivocaven. Avui, més de cent anys després, no deixa de ser curiós veure com els ordinadors s'han instal·lat pertot i que, paradoxalment, ningú en els seus cabals no els atorgui cap casta d'infal·libilitat suprema, ans al contrari, tot sovint, els errors informàtics serveixen per justificar-ho tot, fins i tot l'injustificable. En qualsevol cas, com acostuma a passar tantes vegades, el somni de Babbage no era original, ja que molts segles abans, Ramon Llull ja havia tengut una pensada similar i, fins i tot, més profunda que la de Babbage, ja que el Beat perseguia l'obtenció d'un mecanisme que permetés raonar la facultat suprema dels humans sense errors.

Les idees de Ramon Llull, incompreses durant molt de temps, trobaren acollida en el quefer de Leibniz, que va construir les primeres màquines de calcular i que no s'estava gens d'esmentar Llull com la font de la seva inspiració quan deia que pensar és calcular. Segles després, els treballs pioners de Babbage i Boole, la gegantina tasca de Turing, que va construir una màquina per desxifrar els codis secrets dels alemanys, i d'altres varen culminar, amb l'ajut de l'electrònica, en els ordinadors que ara s'escampen pertot arreu. Els detalls complets d'aquesta història els coneix molt bé en Ton Sales, professor d'informàtica de la Universitat Politècnica de Catalunya i, sobretot, una rara avis en el nostre món d'ultraespecialització, ja que Ton Sales és essencialment un erudit, que s'explica perquè tothom el pugui entendre i que transmet amb convicció allò que sap. Avui horabaixa, si no hi ha res de nou, a Can Tàpera, en Ton Sales clourà un cicle de conferències que ha tengut la figura del Beat com a eix central i, no ho dubtin, es tracta d'una autèntica cloenda de luxe. La meva recomanació és que hi vagin, es deixin sorprendre per la contundència dels arguments del conferenciant i, després, ho expliquin a tort i a dret, bravejant amb tota raó que la informàtica va néixer aquí, al puig de Randa. El Beat ho va fer i en Ton Sales ens ho ha fet saber.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris