algo de nubes
  • Màx: 14°
  • Mín: 14°
15°

Per a què serveix un militant?

Els darrers esdeveniments de la política balear, els jur que no vull parlar del senyor Gabriel Cañellas, m'han dut a pensar en el paper que té l'afiliat a un partit polític dins la vida interna d'aquest i quina és la projecció del militant de cara a la societat. Si moltes vegades ens hem queixat de la falta de vertebració de la nostra societat, a l'hora de cercar culpables ens hem de mirar tots al mirall, ja que l'actual situació és culpa de tots. L'individualisme imperant dins la nostra societat impedeix que els vehicles de participació social siguin reals i efectius a causa de la falta de quòrum que pateixen. Partits polítics, sindicats, associacions de veïnats i qualsevol tipus de associació, són els que més pateixen aquesta falta de representació numèrica i on es fa més clar que son una minoria, en llenguatge precomunista els menxevics. Aquí és on apareix la figura del militant, aquella persona que té unes inquietuds de caire social i que s'integra dins una organització per sumar els seus esforços individuals als d'altres companys i així fer un servei a la comunitat: és l'antítesi del llanero solitario. Però el pobre home s'ha d'enfrontar amb un monstre de set caps semblant a l'hidra de Lerna i ell no és l'Hèrcules gloriós capaç de guanyar a qualsevol. Aquest monstre instal·lat en el cim de l'establishment posa tot tipus de pals a les rodes dels militants per tal de no deixar-los arribar al seu status, i torna a començar el problema de bell nou. Quelcom semblant al càstig de Tàntal als inferns. Si aquest mateix monstre és el que recluta aquells a qui després dificultarà la seva tasca estarem en un cas digne d'estudi psiquiàtric.

Deman ara, doncs per a què serveix un militant? I l'única resposta coherent de moment me la va donar un amic meu, alt càrrec del govern del Partit Popular, per pagar la quota i tenir el dret de queixar-se. D'alguna manera, i de manera molt simple, havia resumit la teoria de Duverger del que són els partits de quadres i aquesta reflexió em va dur a fer-me una nova pregunta, la modernitat i la societat global ens ha dut al model nord-americà on no hi ha militants i sí existeixen aportacions per campanyes i professionals que es dediquen a la política? En una societat cada cop més complexa hem de deixar en mans d'experts les decisions socials, com deixam en mans dels llanterners les nostres canonades.

El fet de qualsevol canvi de model produeix un petit terratrèmol i ens duu als que ens agrada la cosa pública a pensar el que pot passar, si es produeixen tots aquests canvis i tornant a una premissa bàsica: sense pedagogia aquests canvis no poden ser entesos. Jo crec que són necessaris i per això i amb el fi de la professionalització de tot ofici hem de creure "la ingenuïtat és una de les qualitats que més admir en un ésser humà" que el que pot aportar és millor que els inconvenients que ens pot dur i, el fruit de la incompetència o de la mala gestió d'aquests professionals serà, sens dubte, l'acomiadament i el rebuig social.

Ja ho veuen, la resposta és clara i el meu amic tenia raó, per l'únic que serveix un militant és per pagar i fer potadetes si no hi està d'acord, com aquell nin a qui posen el baverall amb les paraules «menja i calla».

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris