cielo claro
  • Màx: 15°
  • Mín: 14°
13°

Orgull a Lluc

La trobada de l'Obra Cultural Balear a Lluc s'ha d'entendre com qualque cosa més que la primera passa cap a la gran concentració de maig en defensa de la llengua i la cultura pròpies. I també està per sobre d'una nova expressió de sentiment de mallorquinitat. A l'acte d'ahir es respirava l'ambient d'un abans i un després. Les recents fregades de l'Obra amb el Consolat de la Mar són tot un auguri que s'acosten temps difícils. És molt curiós, i a la vegada molt trist, allò que passa a aquesta terra. Aquí és possible que s'assoleixi el consens social sobre el model territorial, l'energètic i sobre l'economia en general. Però sembla impossible el consens en tot allò que afecta la llengua i la cultura. I això és la més clara prova que encara no som un país. A la resta del planeta, llevat de qualque indret concret i desorientat on agraden molt el foc, el fum, els coets i les falles, ningú no treu les ungles quan parla de llengua o de cultura. Al contrari, aquests elements essencials de la condició humana són factors de cohesió. A Anglaterra o als Estats Units es podran barallar sobre la idoneïtat o no d'un projecte urbanístic, però tots els actors d'aquest enfrontament reciten Shakespeare amb la mateixa devoció. Però aquí no. Aquí recitar Joan Alcover, o Joan Maragall, o Salvador Espriu, aixeca més espurnes a favor i en contra que una central elèctrica. I això no és lògic. Ni té sentit. Només beneficia els que no volen que els illencs ens considerem un poble orgullós de si mateix.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris