cielo claro
  • Màx: 13°
  • Mín: 10°

Informació, poder, manipulació, estadística

Vivim dins el que s'ha anomenat «la societat de la informació». Cada dia ens arriba una allau de notícies per tots els mitjans que ens puguem imaginar, des del boca a boca fins a Internet, passant pels diaris, les revistes, la ràdio i la televisió. Algú va dir que «informació és poder». Per mi aquesta frase es refereix tant a la necessitat d'estar ben informats per poder triar adequadament les nostres actuacions com, i aquí rau el problema, la capacitat de generar-ne.

Aquests dies he estat pensant bastant en aquesta qüestió arran de la notícia que Unió Mallorquina pensa dur el Partit Popular als tribunals per presumpta manipulació d'una enquesta preelectoral.

La realitat és que, el que hauria de ser una simple informació pels ciutadans i un baròmetre sociològic pels dirigents polítics per tal de conèixer l'acceptació de les seves propostes programàtiques, és, en realitat, una eina propagandística. M'explic. Els sociòlegs fa temps que han estudiat el fenomen consistent en la influència de les enquestes en el comportament dels electors. Ningú no vol ser dels qui perden. Si ens convencem que tal o qual partit guanyarà les eleccions és probable que tengui més vots que si no tenguessin aquesta impressió. Per això, les enquestes elaborades per un partit polític, qualsevol, sempre transmeten la idea del seu triomf, o, com a mínim, d'una millora de les seves posicions respecte d'eleccions o enquestes anteriors. Naturalment, com que saben que la gent no és beneita i s'hi juguen el prestigi de les empreses elaboradores, procuren que els resultats no siguin gaire esqueixats, que estiguin el suficientment propers a la realitat com perquè siguin creïbles. I si hi ha discrepàncies amb el que veritablement succeeix sempre diran que és degut al marge de fiabilitat que comporta qualsevol estudi estadístic. Per això un sondeig del PP dirà que augmenten un regidor per Ciutat i mantenen la majoria absoluta, però no dirà mai que en pugen tres. I un del PSM dirà que passen de cinc a sis consellers per Mallorca, però no dirà que passen a deu.

Més confiança m'inspiren les enquestes elaborades pels mitjans de comunicació, teòricament independents, que no les que fan públiques els partits polítics. I fins i tot aquestes les pos en dubte. Primera, perquè els privats estan sotmesos a interessos econòmics amb els seus lectors i, sobretot, anunciants. I els públics, perquè estan controlats pel partit polític que ostenta el poder. Segona, perquè si bé el tractament estadístic de dades és una ciència molt ben estudiada i fiable, no ho és tant la recollida de la informació. La resposta que ens donarà una persona depèn molt de l'enunciat de la pregunta. Hi ha estudis que demostren que si l'entrevistador les presenta en positiu, el nombre de contestes afirmatives és més alt que si les presenta en negatiu. Per exemple, si demana: «estau d'acord en la construcció de l'autopista de Migjorn-Llevant?» O per contra pregunta: «estau en contra de la construcció de l'autopista de Migjorn-Llevant?», els resultats diferiran considerablement. Tercera, perquè la gent de vegades no vol fer públiques les seves opinions o idees, per la qual cosa, es nega a contestar o, fins i tot, de vegades menteix deliberadament. En el primer cas, les empreses especialitzades apliquen uns mètodes d'extrapolació que poden ser o no ser encertats. En el segon cas, no hi ha gaire remei. I són coses que passen. En aquest moment record que una coneguda meva me va contar que havia estat objecte d'una d'aquestes enquestes preelectorals uns mesos abans de les eleccions municipals i autonòmiques del 1994. Quan li demanaren quin partit votaria va contestar que Esquerra Unida. «Però, li vaig dir jo, si el teu home es presenta pel PSM?» «Sí, em digué ella, però, què els importa el que votaré a aquesta gent?»

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris