cielo claro
  • Màx: 15°
  • Mín: 14°
13°

El ca i el poeta

Ahir mateix, a l'article que publicava Bartomeu Picornell sobre la mort de José Agustín Luis Goytisolo, reproduïa uns versos del poeta, força aclaridors de quina era la seva filosofia terrenal. Deien: «He pensado en suicidarme y dejar a estos cabrones solos/ para que arreglen su estúpida bola como les dé la gana». Goytisolo feia referència al món. I potser més que al món a la gent que l'habita. Hores abans que ell decidís plegar perquè s'havia cansat de tots nosaltres, a la canera de Santa Margalida havien mort un ca. Naturalment el ca i el poeta no tenen res en comú, però la manera de morir el ca ens apropa a l'escepticisme del poeta envers la benignitat de la condició humana. No fa falta repetir la tràgica popularitat que envoltava Cobi. En canvi cal insistir en la resposta social que va provocar el seu atac al petit Francisco Miguel Hiralgo. Des del moment que Cobi el va degollar d'una dentellada, va perdre una sèrie de privilegis d'ordre semàntic, inherents a la seva condició animal. Així, el seu instint, deixà de qualificar-se d'agressiu per a titllar-se de criminal, i en lloc d'ésser un ca ferotge passà a ésser un ca assassí. Sols faltava que en comptes d'ésser blanc hagués estat negre, perquè els cretins de sempre arribassin a la conclusió que Cobi s'adaptava en tot a la descripció ianqui del criminal estàndard. A José Agustín Goytisolo l'avorria el comportament humà. D'altra manera, els que no tenim intenció de suïcidar-nos, pensam que aquest comportament és tan complex que pot tenir interès fins i tot quan és decebedor. Heus ací que totes aquestes matisacions semàntiques que s'han emprat per a definir el comportament de Cobi, no tenien altre objectiu que elevar el ca a la categoria de persona. Cobi morfològicament era un ésser irracional que ni morint podia satisfer el desig de venjança de les persones que en volien. La veritat és que Cobi era un animal perillós i que se l'havia de dormir, però, ai làs!, una decisió tan lògica no acontentava a tothom, perquè no tenia morbositat. En canvi Cobi, convertit en persona, era responsable dels seus actes i la seva mort podia tenir categoria de linxament públic. Goytisolo hauria qualificat les reaccions que ha provocat el ca assassí de facècia estúpida i banal. I encertaria. La senyora Graña, que és la jutgessa encarregada del cas, va fixar el dia i l'hora de l'execució, i la senyora Hiralgo va manifestar el seu desig d'ésser-hi present. Quina pena, veritat? Quina pena! L'execució era a les deu del matí, i la senyora Hiralgo va arribar a la canera a les nou i mitja per tal de veure-ho tot. Afortunadament Cobi ja era mort. Amb el sopar del dia abans, el manescal del poble li havia mesclat una dosi de calmants excessiva que li provocà una aturada cardíaca. Diuen que ho va fer de manera involuntària. Jo vull pensar que el senyor Oliver era conscient d'allò que feia, perquè tenc necessitat de creure que en tota aquesta història algú ha fet ús del sentit comú. A les deu en punt les emissores de ràdio ja es feien eco de l'acompliment de la sentència. I al migdia, els informatius de les televisions mostraven la senyora Hiralgo quan mirava el cadàver. Goytisolo, enfeinat a calcular quants de metres li calien botar per a fer-nos el present de la seva mort, no degué assabentar-se d'aquesta moguda esperpèntica que s'havia organitzat a la canera de Santa Margalida. La notícia hauria afegit una gota d'aigua a l'oceà immens amb què es pot simbolitzar la decepció que li havia provocat la gent. En realitat, Goytisolo era un insolent que presumia de savi. Així que amb la darrera cucavela ens ha escopit a la cara que la humanitat no té remei. I ho va fer un dia que resultava difícil no donar-li la raó.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris