algo de nubes
  • Màx: 14°
  • Mín:

El iot reial i el Reial Mallorca

No és la primera vegada que retrec les paraules de Miquel S. Oliver i vos promet que no ho faig per cap fixació especial sinó que, de tant en tant, les repetesc perquè no han perdut, dissortadament, vigència. Són aquelles paraules que es refereixen a les classes dirigents mallorquines, que són comparades, per l'il·lustre periodista, a gira-sols, «vueltos constantement de cara a los rayos del favor central, del que todo lo aguardan».

No és ara l'hora i el lloc per demostrar la vigència de la frase. Ni tampoc de rebatre les hipotètiques acusacions que pugui rebre de catastrofista. Basti insinuar, en defensa pròpia, que si bé en termes absoluts s'ha avançat i s'han generat instruments propis, en termes relatius l'avenç ha estat quasi insignificant. Potser, fins i tot, mentalment no ens hem mogut d'allà on érem.

Dic tot això perquè aquests dies, des de les planes del Balears ha tornat sortir a rotlo la precària mallorquinitat del Reial Mallorca. Dit amb altres paraules, el Malloraca està en mans d'un foraster "que ningú no faci una lectura més enllà del seu sentit estrictament etimològic" que pot fer del club el que li doni la gana. Des de vendre'l, convertir-lo en una màquina de fer doblers comprant i venent jugadors amb la mateixa fredor com si s'especulàs a la borsa o, fins i tot, traslladar-lo a un altre indret geogràfic. Són els delmes a la modernitat, objectarà algú. Són els rèdits a pagar pel fet d'haver transformat el futbol en una constel·lació complexa que ja no giravolta entorn dels seus eixos bàsics: la passió i l'espectacle. Però això no és cap atenuant perquè la burgesia mallorquina, les classes dirigents mallorquines "hem de suposar que existeixen atès el volum econòmic que genera l'illa" no hagin sabut vehicular cap buc insígnia propi i diferenciat que els singularitzi com a grup i alhora sigui l'exponent extern de la seva solidesa econòmica i si m'apurau com un element inherent i definitori de la seva idiosincràcia.

En canvi, aquesta burgesia mallorquina s'ha estimat més invertir els seus excedents d'estufera en un iot per al rei d'Espanya. No és que la cosa em preocupi perquè jo sigui més o menys monàrquic, però pens que aquest fet és una anècdota prou significativa que els fa mostrar el llautó. Regalar un iot al rei és una empresa promocional "mentre duri la monarquia i el paper couché" que no comporta cap risc, però que tampoc no té ni un bri d'imaginació. És una mostra d'interferència, de voluntat de ser sempre un satèl·lit, de vouyer en un menage a trois. En canvi, haver generat una institució emblemàtica: sigui el Mallorca, sigui un club de bàsquet, sigui un club selecte, malgrat ara no s'estili, del tipus Círculo Mallorquín suposa un cert risc, una certa dosi d'agosarament, d'imaginació però també el producte resultant és un producte propi, genuí, no interferit, que pot tenir a la llarga una capacitat de seducció i emblematització molt més grossa que no el iot. I que ningú no em véngui amb la fal·làcia que això del iot és propi del caràcter ancestralment hospitalari dels mallorquins; es podria dir tot el contrari, que és propi del caràcter mesell i subsidiari.

I el que és trist és que si no s'ha sabut articular una alternativa pròpia i diferenciada en el camp lúdico-social ¿què en podem esperar en altres àmbits més compromesos i seriosos, com el cultural i el lingüístic?

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris