bruma
  • Màx: 14°
  • Mín:

La veritat difícil

Pasqual Maragall fa la impressió que té la desgràcia d'haver de dir allò que no pensa. Això és greu, és clar. I si realment pensa tot el que diu, encara ho és més. Diumenge va afirmar que el govern d'Aznar ha de vetlar per la bona salut del català, quan allò que volia dir era que la Generalitat s'ha de preocupar per l'ensenyament del castellà a Catalunya. Dit en paraules planeres, reclama el compromís d'Espanya amb totes les llengües de l'Estat. Pel que fa a Catalunya la cosa, al seu parer, és de solució fàcil, ja que proposa que l'Instituto Cervantes doni a conèixer la literatura catalana a l'estranger per tal que adquireixi un «touche» d'internacionalitat i, en contraprestació, Catalunya afavoreixi l'ensenyament del castellà, no endebades el parlen tres-cents milions de persones arreu del món. No s'adona, Maragall, que els catalans poden prescindir de la recomanació dels lletruts del Cervantes, d'altra banda tan insensibles a la pluralitat lingüística que ell pregona com bona part dels intel·lectuals castellans. En tot cas s'han de sumar hores a l'ensenyament del català a les aules i estimular-ne l'ús, perquè els catalanoparlants potencials únicament sumen deu milions, de manera que si per naps o per cols en perdem un grapat ens quedam en família. És a dir, que en el fet d'acceptar o no el pacte ens jugam la supervivència de gairebé tota la comunitat catalanoparlant. Aleshores des de Mallorca desitjam que Maragall beli al vent. L'experiència ens ha ensenyat que si Espanya ens tira les mans al coll, no és per abraçar-nos, sinó per escanyar-nos. I Maragall, tot i la seva bona gestió al capdavant de la batlia de Barcelona, tocant a qüestions lingüístiques i nacionals no mereix gaire més crèdit que Rodríguez Ibarra. Si més no, la seva comprensió de la problemàtica lingüística espanyola no l'ha duit a actituds de compromís amb el catalanisme més fermes que les assumides per Pemán. Així, en estendre's sobre la convivència lingüística tan harmoniosa que proposa, no dubte a afirmar que «no quiero decir que los niños de Almería tengan que aprender el catalán». En canvi, troba convenient que els de les terres catalanes tenguin la llengua bífida perquè el castellà «es una herramienta indispensable y universal». En definitiva, Maragall s'ha sucat el cervell per arribar a la conclusió que la llengua catalana està bé tal com està si, de tant en tant, els senyors de l'Instituto Cervantes tenen unes paraules de lloança per a Carner o mossèn Cinto. No cal dir que és ell mateix, i no Pujol, l'entrebanc més gros que trobarà en la seva cursa cap a la presidència de la Generalitat. Quan Maragall vessa paraules d'amor envers Catalunya, el Barça i la Moreneta "que són tres entitats i un sol cor", els catalans no se'l creuen. En canvi a Pujol sí que se'l creuen, encara que tampoc no diu el que pensa per tal de no rompre l'equilibri institucional. Amb motiu de la visita a Barcelona del primer ministre de Quebec, ha pronunciat multitud de frases de doble sentit, de manera que Aznar pugui agafar-les pel caire que no crema, i els catalans pel més calent. És llest, Pujol. I a Catalunya se'l considera de la terra. A diferència de Maragall, els catalans saben que les coses que Pujol calla són aquelles que comparteix amb la immensa majoria. És a dir, que som una nació i d'altres més irrellevants. A posta quan Pujol i Maragall es veuen involucrats en declaracions o en situacions ambigües referides a llengua i país, Pujol se'n surt reforçat, de l'embolic, i Maragall, debilitat. Tanmateix, ambdós són fills d'un país dissortat i no disposen de paraules per a justificar-ne públicament les raons, ni d'eines per a redreçar-lo. Dies passats, un milenar de poetes "i que són de molts un milenar!" feren públic un manifest en el qual afirmen que «treballar per acoblar-nos dins d'Espanya o França no és fer altra cosa que treballar per a la nostra desaparició com a nació». I dit això (que és una bomba) es quedaren d'allò més satisfets. Amb tot cal escoltar-los. Únicament els innocents diuen la veritat.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris