nubes dispersas
  • Màx: 13°
  • Mín: 12°
12°

La budeïtat i el sentit de l'humor

Si el Buda Shakyamuni sembla que és possible que sigui una figura històrica, sobretot és un model que ha impregnat o amarat tota la cultura oriental. Creguem el que creguem per aquesta banda del món, de Buda, doncs, no n'hi hauria hagut sols un. De fet, Siddharta no hauria estat ni tan sols el primer Buda. Tot una mica garbellat, per als budistes seria més aviat irrellevant que hi hagi hagut cap Buda històric o no; val a dir que la seva força com a model no té massa a veure amb l'eventual historicitat de cap Buda especialment famós ; és a dir, l'atracció del model sobre els seus seguidors es mantindria tal qual encara que eventualment es pogués provar que Gautama Buda, el Shakyamuni, el que té "en termes occidentals" la major anomenada, no va existir mai.

Segons els budistes, d'alguna manera tots els éssers participen sempre de la condició de Buda o Il·luminat. Qualsevol pot ser Buda perquè qualsevol ja ho és. Qualsevol pot identificar-se com a Buda perquè la condició de Buda, la budeïtat, no és qualque cosa que es construeix o s'edifica a costa d'esforços heroics o gairebé sobrehumans sinó senzillament qualque cosa que es retroba perquè ha existit sempre.

Què és un Buda? Qui es troba essent un Buda? Aquell que supera les distincions del pensament classificador o taxonòmic, aquell que no accepti que l'única via per a penetrar en la realitat sigui la via binària (la de les computadores, per cert). Tothom que se'n temi que les polaritats blanc/negre, dia/nit, dins/fora, gran/petit, subjecte/objecte, parlar/escoltar, començar/acabar, meu/teu, A/no A, matèria/esperit, etc., no poden explicar-nos tota la realitat.

Naturalment, aquesta pretensió budista d'anar més enfora que les xarxes binàries del pensament lògic o de tota mena de dualisme no afavoreix gaire el conreu de les ciències humanes. Buda no pot congeniar amb la història, l'antropologia, la sociologia, etc. Les investigacions i les explicacions d'aquestes disciplines repugnen als seus deixebles. No les consideren vertaderes explicacions.

No cal dir que tota aquesta visió radicalment monista de la realitat, tan oposada a la del nostre món occidental, realment és molt difícil de capir des d'aquí. Tanmateix "i aquí es fa rendible el sentit de l'humor", sí pot resultar-nos d'una certa utilitat en el moment de realitzar la crítica d'alguna concepció sociològica, política o històrica ben nostra. Tal seria el cas, per exemple, de la contraposició centre/perifèria, a la qual "per molt que ens faci servei de cara a certes anàlisis històriques, culturals o de geografia humana", tampoc no hauríem de donar un valor absolut. Si aquesta polaritat ens pot servir per explicar-nos moltes coses en un pla cultural o polític, també és ver que, des d'un punt de vista més radical, podem fàcilment adonar-nos de la relativitat consubstancial d'ambdós conceptes. Perquè centre i perifèria són aspectes de la realitat que tothora depenen del punt de vista de l'observador. Podem dir que tot pot ser centre i tot pot ser perifèria. O, inversament, en l'espai no hi ha mai centres absoluts com no hi ha perifèries absolutes. O que tot és centre i perifèria a la vegada.

Podem rebre, doncs, alguna lliçó de la mentalitat oriental. Després de tot "o abans que res" una certa budeïtat no està barallada amb cap sentit de l'humor, negre o britànic. Al cap i a la fi, el que defensa Buda és que tot no és explicable en clau binària. I que no convé aferrar-nos sempre a les mateixes explicacions.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris