algo de nubes
  • Màx: 13°
  • Mín: 10°
10°

«Teranyines»

La història que coneixem és només una part de la història real. De la gran majoria d'esdeveniments històrics tan sols en coneixem les conseqüències, alguns fragments especialment decisius, les superfícies evidents. No som historiador, però en la meva opinió, el concepte històric ultrapassa els límits de la història escrita o documentada. Tanmateix, mai no es coneix del tot un afer, ni les causes estrictes que el provocaren. Mai no coneixem d'una vida, que és una part essencial del fet històric, tots els detalls. No sé ben bé com expressar-ho amb paraules entenedores, però la història és tot allò que coneixem i tot allò que ignoram, car la nostra ignorància, definitiva o tarnsitòria, no suposa la seva inexistència.

Hi ha esdeveniments que, per la seva notorietat, han influït sobre el decurs de la història o han significat aportacions socials substancials. Els historiadors analitzen en profunditat aquests esdevniments, fins i tot des de perspectives divergents, però els afers que afecten comunitats reduïdes, sovint sota els efectes d'influències d'abast més general, resten ignorats. La investigació històrica és, fonamentalment, una tasca de recuperació que exigeix un esforç molt important, tant pel que fa al temps que s'hi ha de dedicar, com per les fonts que s'han de consultar. La història local, la que afecta nuclis de població petits i, per això, generadors d'esdeveniments històrics limitats, sempre ha estat matèria d'estudi d'unes poques persones molt vinculades i compromeses amb el seu entorn social i cultural. Certament, la història local, la seva investigació, no du implícit el reconeixement que es mereix.

Mantenc la convicció que el caliu de la mallorquinitat resideix a la part forana. He conegut, a tots els pobles de Mallorca, col·lectius i associacions que esmercen el seu lleure en projectes de recuperació històrica, de normalització lingüística i cultural, sovint sense més ajuts que les seves pròpies economies. Immunes al cansament i a les precarietats, tenen una dedicació abnegada al servei de la comunitat i un compromís ferm amb la seva terra.

Sant Joan és un petit poble del pla que no vol renunciar a conèixer i recuperar el seu passat. Amb aquest objectiu el col·lectiu per a la recerca històrica santjoanera «Teranyines» engegà un ambiciós projecte de feina per dur endavant aquesta recuperació i divulgació. D'ençà el 1993 publiquen el resultat de les seves investigacions a la col·lecció «Monografies Santjoaneres», on ja han editat vuit títols, tots ells relacionats amb la història local. El coordinador del col·lectiu, Josep Estelrich i Costa, s'esforça a posar de relleu que la seva és una tasca d'unificar esforços, però que el protagonisme és de tots els col·laboradors, una vintena de persones amb la mateixa curolla.

Tot i ser monografies d'àmbit limitat, el rigor presideix les investigacions i són una important aportació a la història global, al coneixement de les nostres arrels, perquè les històries locals són com les infanteses: totes se semblen en la seva singularitat. I ja que la col·lecció és encara curta, m'agradaria informar els lectors dels títols que poden trobar si hi estan interessats: La parròquia de Sant Joan (1900-1993) i El pujol de Consolació de Sant Joan, ambdós de Josep Estelrich i Costa. Sant Joan, un temps, de Carles Costa i Salom. Miquel Gayà i Sitjar, una trajectòria de serenitats estètiques, de Joan Maimó. Els malnoms de Sant Joan. Segles XIV-XX, de Francesc Canuto, Josep Estelrich, Joan Font, Joan Moratinos i Mateu Sastre. República, guerra civil, postguerra a Sant Joan. El món de la pagesia, de Josep Estelrich i Mieres. La música a Sant Joan, de Joan Bauçà Barceló. I El temple parroquial de Sant Joan, de Bartomeu Bauçà, Rafel Ginard i Sebastià Soler.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris