algo de nubes
  • Màx: 14°
  • Mín:

El miratge mallorquí de la Ribera del Xúquer

Per a molts valencians, encara, Mallorca és hotel per quatre dies en règim de mitja pensió, postal de cinc duros i ensaïmada per a amics i veïnats. Comptat i debatut, els íntims espais d'allò compartit durant segles, com ara la llengua, a penes són avui, a banda i banda de la Mediterrània, una intuïció molt sovint i per desgràcia, molesta. Tot i això, les ombrívoles zones de contacte entre valencians i mallorquins es resisteixen a desaparèixer.

Tant és així que si algun mallorquí mai viatja per les terres valencianes de la Ribera potser s'ensopege amb una d'aquelles troballes susceptible d'esdevenir tema de conversa ja de tornada a l'illa. De conversa, és clar, al voltant d'allò que uneix Mallorca amb l'allargassat i boirós país de l'altra banda de la mar.

A l'est d'Alzira, capital de la Ribera Alta, emergeix en meitat d'una plana atepeïda d'horts de tarongers i creuada pel Xúquer, el pujol del Salvador, lloc on s'aixeca el temple del mateix nom almenys des del segle XIV. El temple, com no podia ser d'altra manera, ha estat un dels referents de caràcter religiós més importants de la contrada i motiu de controvèrsies "més o menys erudites" al voltant de l'origen de l'advocació mariana al qual està dedicat i que no és altra que la de Nostra Senyora del Lluc.

L'escriptor valencià Vicent Blasco Ibañez ja va atribuir, l'any 1900 i des de la pàgines de la novel·la Entre Naranjos, a la patrona alzirenya un origen clarament insular. El mateix va fer un anys després el pare Salvador Calvo als seus populars goigs, en els que es pot llegir de la verge i en un català ben prefabrià i faller: «De Mallorca açí arribà / la Mare de Déu del Lluch/ sense dul·la ningun buc/ a soles la mar creuà,/i en este punt se quedà/ perquè fon de sa elecció».

Aurelià Lairón Pla, arxiver d'Alzira i amb tota seguretat una de les poques persones autoritzades a parlar-ne del tema, s'ha mostrat, no obstant això, prudent pel que fa a l'origen mallorquí de la verge valenciana. Segons Lairón la hipòtesi insularista se cimenta sobre el fet de la repoblació mallorquina de terres valencianes que va procedir, l'any 1609, l'expulsió dels moriscs. Repoblació que va comptar amb la col·laboració "com a importadors de mà d'obra mallorquina" entre d'altres, dels senyors Joan de Vilaragut i del marquès d'Aitona, senyor del Castell i lloc de Tàrbena. La intervenció del bisbe valencià a la Diòcesi de Mallorca, Joan Vic, de la casa del barons de Llaurí i germà de Lluís Vic, virrei de Mallorca, consolidaria finalment la presència balear al País Valencià i especialment a la Vall de Gallinera a la comarca de la Marina Alta. D'aquesta època data també la fundació a la ciutat de València de l'Hospital de Nostra Senyora del Pilar, regentat per frares dominics i amb una capella dedicada, aquesta vegada sense dubte, a la mallorquina Verge del Lluc.

L'arxiver creu que la comparació entre les talles conservades a Alzira i Mallorca, així com la constatació històrica d'una dèbil presència, almenys a la Ribera, d'immigrants mallorquins durant el segle XVI li permeten dubtar de la nissaga balear de la del Salvador. Els arguments de Lairón, molt breument ací exposats i no exempts de tota lògica, no treuen però que la llengenda continue i que durant dècades haja omplert, ociosament, pàgines de diaris valencians i balears. Això ha ocorregut especialment en èpoques com la dels anys quaranta i fins i tot abans en què un bon grapat de sollerics s'instal·laren a la Ribera per causes del negoci de la taronja. Imagine que la descoberta de l'advocació a la del Lluc en terres de València degué d'incitar-los a vessar, per coses del patriotisme, algunes ratlles sobre el succés a la premsa balear. Com vulga que siga, aquest mai no ha estat un incident excessiu, més aviat cosa de comarca i desficiosos.

Amb tot no seria mala cosa que la curiositat animara els uns i els altres a investigar per si mateixos tan místic misteri, sabedors d'avantmà que cap turisme d'ocasió no ens restituirà la veritat històrica.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris