nubes dispersas
  • Màx: 15°
  • Mín: 14°
12°

Tot es mou

Els pronòstics electorals que es fan i que s'aniran fent al llarg d'aquests mesos contemplen, per regla general, la pèrdua de la majoria absoluta del PP al Parlament. Des del 1995 es juga amb aquest pronòstic. Així, doncs, fa quatre anys que alimentam la il·lusió que aquest estiu es pugui donar un canvi en el paisatge polític, un paisatge que fins fa un any era monòton, unilateral, previsible i que ens condueix a demanar-nos com serien les Illes Balears si no fossin governades pel PP.

D'un any ençà, emperò, el president Matas ens distreu i provoca amb quantitat d'actuacions que no ens poden deixar insensibles. Deu fer un any també que el PP quedà políticament vidu. El seu home "G.C.F." començà el juliol del 1997 una llarga agonia política que ha durat fins fa quinze dies quan s'enterrà. Al llarg d'aquests dos anys el PP ha viscut angoixat, però ara "desaparegut políticament el patriarca" poden, a la fi, canviar de roba, posar-se colors, eixamplar l'escot, fer aclucades d'ull, somriure als que passen i fins i tot «canviar» de vida.

Això és el que ens volen dir amb gestos com les DOT o la «renovació» santanyinera: nosaltres també canviam i podem oferir un paisatge polític per al proper mil·lenni diferent al que hem tengut aquests darrers vint anys.

Tanmateix la «descanyellització» del PP no serà fàcil i en els propers dies hem de sentir cruixir ossos en fer les llistes electorals. Aquest recanvi generacional i electoral que vol fer ara el PP, la majoria de partits el solen fer des de l'oposició (el PSOE, la CDU, els conservadors britànics...) i sembla lògic que així sigui ja que els canvis programàtics i la modernització d'un partit generen desconfiança i desencantament entre el seu electorat i fan necessari cercar noves confiances o recuperar-ne d'antigues.

L'oposició s'aprofita d'aquesta situació i en treu avantatge. De fet, el Pacte de Progrés s'ha mantengut al CIM perquè el PP, endolat, no ha pogut fer oposició de valent. A l'actual oposició parlamentària li queda per recórrer l'etapa més difícil: superar la campanya electoral fent veure que són una alternativa i que, a la vegada, aquesta unitat està formada per opcions diferenciades. Cada partit ha de mantenir la seva idiosincràcia per donar satisfacció als seus militants i electors, però, a la vegada, ha de fer entendre que, si arriba el cas, tendran la generositat suficient per articular una alternativa. No cal fer renúncies ideològiques; basta assenyalar un camí pel qual es pugui circular. Esperam que els líders de l'oposició parlamentària siguin conscients del moment que podem viure i sols necessitin un impuls de la ciutadania per lligar la cohabitació. La tardor passada diguérem què volíem pel territori. Aquesta primavera, com tantes altres, direm què volem per la cultura, la llengua i l'escola.

Esperam, dels polítics, estratègies generoses que puguin fruitar.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris