nubes rotas
  • Màx: 14°
  • Mín: 14°
16°

Cada illa, una illa

Sols cal fer un esguard a la realitat geogràfica per entendre que la discontinuïtat territorial hagi marcat, al llarg del temps, un passat presidit per la manca d'institucions comunes a les avui anomenades Illes Balears. Tant és així que quan el Regne de Mallorca, el Regne de Menorca i el Senyoriu d'Eivissa feien part d'una mateixa comunitat confederal, gaudien d'institucions pròpies i de sistemes d'autogovern que no acceptaven ingerències externes. Només la centralització/uniformització administrativa imposada per la monarquia borbònica, a partir dels començaments del mil set-cents, aconseguí, alhora que l'anorreament progressiu de la personalitat col·lectiva del país, la creació d'un artifici "la província" que ha romàs vigent fins als dies que corren.

D'ençà de la pèrdua de les institucions insulars, el centralisme espanyol fou reproduït des de Mallorca "sota l'arbitrària capitalitat administrativa/ distributiva de Palma" cap a les altres illes, que el rebien, així, per un doble conducte. Per això, no havia d'estranyar que, a conseqüència dels recels acumulats durant els darrers segles, Menorca no assistís a l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia de l'any 1931, i que veus assenyades hi fessin arribar el seu clam tot negant l'existència d'una personalitat històrica balear, sense perjudici de la catalanitat comuna, que era l'únic vincle d'unió admès sense embuts per aquests sectors. Fins i tot la mateixa postura fou compartida per bona part del regionalisme mallorquí que acollí la definició de les Balears com a «marc administratiu artificialment imposat pel centralisme i encobridor dels lligams històrics i culturals amb Catalunya» (del llibre: El Debat Autonòmic a les Illes durant la Segona República; Isidor Marí i Guillem Simó).

Si, doncs, la «creació» de les Balears com a unitat provincial no fou més que un element volgudament destructiu de la democràcia de base que cada illa representava, la pervivència d'aquesta organització a l'Estatut d'Autonomia de l'any 1983 barrejà, en un mal païment, el continuisme cec i la mala consciència de Mallorca enfront de les altres illes. L'intent per superar el centralisme capitalí i la malfiança de les illes no-grans produí "i produeix" una representanció en el Parlament presidida per l'anomenada «paritat corregida», que si bé malda per a salvar els esculls esmentats adès, genera un dèficit democràtic que grava de manera prou palesa al ciutadà de Mallorca.

Es constata que el Parlament no és en cap cas una cambra de representació del territori, ans de les persones, i que, nogensmenys, acull en el seu si parlamentaris que surten elegits per cadascuna de les quatre illes privativament, però "atenció!" amb una representativitat que provoca, si fa no fa, que Mallorca tengui un diputat per cada 18.000 habitants i que Menorca i Eivissa-Formentera en tenguin un per cada 5.000. Dit d'una altra manera: Mallorca, amb una població que gairebé quintuplica la del conjunt de les altres illes, elegeix 33 diputats, mentre que aquestes n'elegeixen 26. Això, amb tota evidència, és, des de l'òptica de la representació democràtica igualitària, inacceptable pel ciutadà de Mallorca, i el col·loca en una situació de menysteniment pel que fa al valor del seu vot en relació als habitants de la resta de les illes.

Tanmateix, però, és possible conjuminar els dos diferents factors que conflueixen en l'afer: d'una banda, la necessària consideració de cada illa com a ens autònom, com a entitat política de primer ordre; de l'altra, l'existència d'una estructura jurídica de caire plurinsular en què els ciutadans siguin representats de manera equivalent, sense considerar el lloc del seu veïnatge.

Una solució imaginativa impulsaria reformes legals decidides que atorgarien als Consells Insulars més competències i, paral·lelament, els recursos econòmics necessaris; els Consells, a més a més, tendrien potestats reglamentàries i, sobretot, dret de vet de les lleis del Parlament en allò que afectassin matèries transferides o, «específicament», a l'illa de què es tractàs. Capacitat de vet que obligaria al pacte, al diàleg institucional constant entre el Parlament i els Consells. L'altre vessant de la reforma, "complement imprescindible de la potestat guanyada per les illes" faria que tots els ciutadans estiguessin representats de manera democràticament igual i que no hi hagués discriminacions "ni positives ni negatives" envers dels electors de cap d'aquelles.

Així, doncs, l'aspiració de transmutar l'actual estructura autonomista en benefici de les illes i, alhora, d'una representació igual dels seus habitants, té els seus fonaments en la història i en els més elementals principis democràtics: cadascuna de les illes, que assolirien poders reals de decisió, i els ciutadans de Mallorca, que votarien els seus parlamentaris en proporció justa, serien els obtenidors del guanys.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris