nubes rotas
  • Màx: 14°
  • Mín: 13°
14°

Què passa amb foravila?

Els meus padrins paterns varen ser pagesos tota la vida. Mon pare ho va ser un bon grapat d'anys. Un repadrí va ser el major de Son Ginard, una possessió de Campos. Jo mateix cada estiu ajud a tomar les ametles dels trossos que té la meva família. I així podria continuar amb una llarga lletania. No només jo, sinó que molts d'altres mallorquins en general i campaners en particular podríem mostrar un currículum familiar molt semblant a aquest. És per tant lògic i natural que, malgrat que no ens dediquem professionalment al conreu de la terra, siguem prou sensibles amb els termes agrícoles.

Aquests dies, a Brussel·les, es negocia la reforma de la Política Agrària Comuna (PAC) i no m'he pogut estar de llegir totes les informacions que n'han sortit a la premsa i pujar el volum de la ràdio quan sent que en parlen.

El que més me crida l'atenció és l'aparent impossibilitat de fer rendible i competitiva l'agricultura europea, i molt manco la mallorquina, sense necessitat d'haver-la de subvencionar. La reflexió que em faig una vegada i una altra és la següent: com és possible si tots menjam del que produeix el camp, que aquest tengui problemes per sobreviure? Si menjam un cuinat, un pagès ha hagut de produir les llenties, un altre les bledes, un tercer els pastanagons... Per què si no en treuen suficient no podem apujar els preus fins assolir els ingressos que necessiten per viure d'una manera decent? Tal vegada els consumidors deixaríem de comprar aquests productes si fossin més cars? Impossible: tots hem de menester menjar per viure. Quin és idò el problema?

Des del meu punt de vista el problema és totalment polític. Per una banda, hi ha el fenomen de la globalització del mercat, beneït per la majoria de polítics i paradigma del Pensament Únic. Per l'altra, ens trobam amb una línia de subvencions destinada a mantenir la renda dels pagesos, però mai a fer rendibles els seus productes per ells mateixos.

No crec que sigui un mal bo d'esvair, ni molt manco, però sí que crec que la política que se segueix actualment cap a foravila és totalment equivocada. I no em referesc concretament a la Unió Europea, sinó a les administracions públiques en general. Totes pateixen del mateix mal: cap d'elles intenta cercar una estratègia basada en uns objectius diferents als abans esmentats. La globalització és bona, segons uns, o inevitable segons els altres, però ningú no la posa en qüestió. Els doblers del pressupost d'agricultura s'han de dedicar quasi íntegrament a garantir un nivell mínim de renda dels foravilers, independentment de si això els fa menys lliures i més depenents de les administracions. Tal vegada això és bo per als polítics, ja que els suposa una màquina de fer vots.

Per mi l'estratègia hauria de ser radicalment distinta. En primer lloc cal una política proteccionista cap als nostres productes agrícoles i una forta promoció amb vista als consumidors, principalment els grans consumidors. La intervenció dels poders públics per potenciar l'establiment de convenis entre els productors mallorquins i les cadenes de supermercats i hoteleria podria ser una línia per seguir, així com la potenciació del cooperativisme. En segon lloc, una forta inversió en investigació i desenvolupament per tal de millorar en qualitat, en diversificació en distribució. La investigació s'ha de dirigir tant a temes específicament agrícoles com econòmics. Un exemple en seria la recuperació de la malvasia de Banyalbufar, que ha estat possible gràcies a l'esforç investigador i inversor de l'ajuntament.

Pens que tot el que no sigui treballar per ajudar els pagesos a sobreviure per ells mateixos dins la seva professió, sense que contínuament hagin de donar les gràcies al polític de torn per haver-los subvencionat per tal o qual motiu, és incitar-los a l'abandonament o abocar-los a la subordinació

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris