algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín: 11°

El discurs del president

El discurs del president Jaume Matas, en ocasió de la concessió de les medalles d'or de la Comunitat, criticant amb duresa els nacionalistes bascos i catalans en general, i a Pujol en particular, per voler, va dir ell, «crear» una Espanya autonòmica de dues categories quant a capacitat d'autogovern, va ser molt interessant. Diu el president que les Balears no han de ser de segona categoria autonòmica. És una opinió. Com qualsevol altra. Tan legítim és defensar que hem de tenir més autogovern, com manco, com quedar igual. Però quan un president fa, com era el cas, un discurs institucional, i aprofita l'avinentesa per incloure una clara reivindicació política, aleshores el mínim que haurien de preveure els seus assessors és que no s'equivoqui. A veure si els analistes del president li fan fer un curset intensiu d'autonomisme comparat. Observarà l'honorable que avui en dia no hi ha dues categories autonòmiques quant a capacitat d'autogovern, a Espanya. Si mira els estatuts vigents, veurà que hi ha molts més grups. El primer podria ser el del màxim nivell competencial: País Basc. El segon, el que va darrere dels bascos, Catalunya. El tercer, Galícia i també hi podríem incloure les Canàries. El quart grup és el format per la Comunitat Valenciana i Andalusia, totes dues sempre governades per algun dels dos grans partits d'àmbit espanyol, però amb dirigents convençudament autonomistes (no ara, sinó en el passat) que feren que els seus companys de Madrid els atorgassin més autonomia, cosa que podrien haver fet i mai no han fet els representants polítics balears dels mateixos partits. El cinquè grup el formen les comunitats que tot i tenir un autogovern pràctic molt minso, tenen algun reconeixement de tipus simbòlic (dir-se nacionalitat, tenir una dotzena de policies sota comandament autonòmic...) com l'Aragó, que les diferencia de les del furgó de cua. Finalment, existeixen les comunitats que conformen l'antiga nacionalitat històrica castellana, i els seus afegits, com és ara les Balears, totes compartint exactament el mateix nivell competencial. Així, idò, no són dues, les classes autonòmiques que avui tenim a Espanya. Són, com a mínim, sis. Totes perfectament graduables quant a capacitat d'autogovern. Les Balears som de la cua. Ja, d'acord, és vera que aquí tenim Educació i d'altres no, però no tenim cap diferència estatutària. És una pura qüestió de temps. Nosaltres la tenim ara i els altres la tendran demà. Però els estatuts són iguals. En fi, si el president pensa de veres el que diu, aleshores que plantegi a l'oposició tirar endavant una reforma de l'Estatut i que s'asseguri que els seus col·legues de Madrid no li tirin en terra. L'autonomia consisteix en això. A ser autònoms per voler tenir el que desitjam. No a plorar perquè uns altres són més espavilats que nosaltres. I per cert, vaja resposta la dels nacionalistes, al discurs del president. En lloc de criticar Matas perquè aquest critica Pujol, s'haurien pogut posar al costat del president i, efectivament, reclamar més autogovern per a les Balears, tots junts. A vegades pareix com si als nostres nacionalistes els interessàs més defensar Pujol que no una altra cosa. En fi, segur que tot són les sortides de to habituals en el nostres polítics en període preelectoral. No cal fer-los massa cas. Ja els coneixem.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris