nubes rotas
  • Màx: 14°
  • Mín: 14°
16°

Dos records íntims

Gràcies president Matas per l'emotiu discurs que va llegir en l'exaltació d'Eduardo Zaplana com a candidat a la Generalitat valenciana en les eleccions del 13 de juny. Els qui vàrem gaudir del luxe d'escoltar-lo en directe no oblidarem mai les seves cervantines paraules en l'acte del Palau de Congressos de València del 27 de febrer passat. Havia d'arribar vostè de mar enllà per dir-nos als súbdits d'Edu l'Oportú allò que encara ni intuíem en terres valencianes i és que l'arribada d'aquest «gran amigo» al poder ha posat fi a «aquel ambiente de desazón y desaliento que padecía en general esta Comunidad». Sense el seu alè mariner mai no ens hauríem assabentat que les visites mútues que s'han fet Zaplana i vostè eren per deixar establerts «multitud de acuerdos de colaboración» entre ambdós governs, una col·laboració que a jutjar per les seves mollenques paraules ens guarden encara moltes sorpreses d'aquí a la fi del món: «ha sido un hito histórico y totalmente novedoso». Un mèrit compartit entre vostè i aquest «gran político» i «gran negociador» que és n'Eduardo, un home que «representa esta nueva manera de hacer política en España». El seu cant a l'amistat que l'uneix a n'Eduardo «desde que yo era conseller de Economía» va continuar, deixi'm recordar-li-ho, enfitant l'ambient de l'auditori fins a l'aplaudiment final. «Dejadme dedicarle una palabra a su familia, a Rosa...». Oh, la família! Quanta franquesa! Quin domini del crescendo, president. I és que el bo i millor estava per venir, pillastre: «Quiero destacar la mejor cualidad de Eduardo Zaplana: su aspecto humano, su humanidad. Eduardo es una buena persona y una gran persona. Desde Baleares guardamos dos recuerdos íntimos de ello. Uno, hace menos de un año, en un día de fausto recuerdo, en una final de la Copa del Rey entre el Mallorca y el Barça y de cuyo resultado no quiero acordarme. Antes del partido un aficionado mallorquín tuvo un accidente... Otro, cuando más de mil mallorquines humildes llegaron a Valencia en barco al empezar la segunda parte... La preocupación del presidente Zaplana, interesándose personalmente...». Després de pair tan elevada oratòria, permeti'm un parell d'apunts sincers amb vista a futures orgies electoralistes: a) no parli de la seva intimitat en públic, ratlla l'amenaça; b) porti una ensaïmada baix del braç i entregui-la al final a la dona de l'amfitrió, c) estalviï*s les paraules inicials de salutació en català, és un esforç inútil que no li escau, i d) no porti el discurs escrit, en llegir-lo perd vostè naturalitat i lluentor. Amb amics de la seva talla, president, qui no s'atreveix a oficiar una missa de dissabte? Ah!, en acabar la seva salmòdia un cronista exclamava sorprès: «Éste sí que se lo creía». Crec que era del diari ABC.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris