algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín: 11°

Mal de queixal

És segurament impossible saber què li hauria passat al senyor Carlos Cañellas si en lloc de ser el senyor Carlos Cañellas hagués estat, per exemple, l'amo en Bai de Son Alcaines. Però tots els entesos en política asseguren que el seu partit li hauria donat el passaport, perquè mira que no ser present a la votació de les DOT per mor d'un oportuníssim mal de queixal... Deu ser l'únic mal de queixal oportú de tota la història del dolor humà, que és com dir de tota la història. Bé, sembla que s'ha de fer una excepció, perquè diuen que el senyor Adolfo Suárez es va guanyar la complicitat reformista del general Gutiérrez Mellado fent-li confidències sobre el mal de queixal i demanant-li consell sobre remeis ja emprats pel militar. Sigui com sigui, ningú no podrà dir que el senyor Carlos Cañellas hagi participat en aquesta orgia conservacionista que va ser l'aprovació de les DOT per part dels seus... amb el vot de la senyora Joana Aina Vidal. No, ningú no li ho podrà retreure mai i, per tant, sempre podrà anar amb la cara ben alta, sense que cap dels seus l'acusi de covardia, de col·laboracionisme amb una aital traïció als principis sagrats que regeixen l'enriquiment frenètic d'uns quants "els que creen llocs de treball, per més befa! No és fàcil, tal com està la política, trobar homes coherents, homes amb idees clares, senzilles i fixes, que sàpiguen quin és el moment precís per a un mal de queixal. I l'amo en Blai de Son Alcaines? Ja no en cantarien galls ni gallines, però l'amo en Blai no hauria tengut l'esquena tan ben guardada. Ni l'amo en Blai ni fins i tot el senyor Cosme Adrover, l'ànima i la batlia del qual semblaven fer part indisoluble d'un mateix estat místic.

Quan el senyor Gabriel Cañellas va abandonar el Parlament, don Cosme havia dit que l'important és el partit, que està més enllà del bé i del mal. Quan li han usurpat la batlia de Santanyí, el partit se'n pot anar a fer moltes grosses de punyetes. I així anam. A tot això, l'oposició què fa? Bé, una part de l'oposició: als senyors Antich i Sampol se'ls diu que s'assemblen massa i que han de fer alguna cosa per marcar diferències de look: es canvien les ulleres, però les noves s'assemblen més que les d'abans. Tanta sort que no hi ha manera de confondre'ls amb Maria Antònia Munar, per bé de tots.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris