algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín: 15°
16°

Públic i privat

Quan una societat no està prou cohesionada, quan no és capaç d'establir estratègies de futur àmpliament compartides, sempre hi ha persones que assumeixen un gran protagonisme personal amb derivacions socials. Aquestes persones també sorgeixen de societats molt més ben vertebrades que la nostra, i en aquests casos el seu eixelebrament sol ser eficaçment protegit per un grup més o manco nombrós de persones. Però en aquest tipus de societat aquests protagonismes estan darrere d'una petita part dels grans projectes de futur. En societats com la nostra, la rauxa, l'obstinació i la tenacitat de determinats ciutadans sovint ocupen el buit que deixa la societat civil. D'exemples suficientment il·lustratius en trobaríem a mans plenes. Sense anar més enfora, no és gens comú a les societats europees que en una o altra comunitat s'esperi una rauxa personal per crear un museu d'art modern i contemporani. Aquí tenim unes institucions que no s'han preocupat gens per dotar les nostres illes d'unes instal·lacions museístiques en les quals es puguin estudiar i contemplar els testimonis artístics del passat i del present amb un mínim de continuïtat.

Hi ha moltes exposicions que posen el dit a la nafra, perquè ens donen a conèixer temporalment uns artistes que no podem veure en els museus. Això sembla que no ha preocupat gens els nostres governants, alguns dels quals havien inclòs la creació de museus diversos en els seus programes electorals. Ha de ser un empresari i col·leccionista, Pere A. Serra, qui pren la iniciativa. És difícil imaginar una altra ciutat de la Unió Europea en la qual es mostràs una operativitat tan minsa a l'hora d'assumir i materialitzar aquesta oferta. I ara mateix, assistim als preparatius per a un projecte extraordinàriament valuós: el del Jardí Botànic de Selva, que impulsa un ciutadà, Carles Amengual. En aquests casos, el millor que li pot passar és que les administracions públiques no li posin entrebancs insuperables. No seria res de l'altre món que la conversió en Jardí Botànic d'uns terrenys inicialment dedicats a la construcció, fos vista amb molt de recel per alguns poders públics. Esperam que no sigui així, i que, ja que la nostra societat no és capaç de generar grans projectes de futur, i mentre madura aquesta societat, continuïn apareixent persones obstinades, obsessionades per aixecar el to general d'aquesta comunitat. I que no siguin odiades per això.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris