algo de nubes
  • Màx: 14°
  • Mín:

El president del Parlament, en sintonia

Excusatio non petita, acusatio manifesta: qui li havia preguntat al senyor Joan Huguet, encara president del Parlament balear, si els diputats són o no són soldadets de plom? Són, per contra, «exponents de les diferents perspectives de la realitat social de les Illes»? Servidor sé de moltes «diferents perspectives de la realitat social» que no tenen cap exponent al Parlament: almenys a efectes pràctics. És clar que això deu ser intolerablement subjectiu, perquè a hores d'ara ja no hi hauria d'haver espai per a la disidència: les eleccions són passat demà. Ell, el senyor Huguet, sense ser un soldadet de plom, va ben alerta a la menor disidència. Ja sap com ho passen, en el seu partit, els que no són soldadets de plom: basti recordar el calvari de la senyora Vidal, les pressions a què va ser sotmès el diputat pitiús Joan Marí Tur. Sense ser soldadet de plom, és menester repetir-ho, el senyor Huguet aprofita la festa institucional, l'obertura del Parlament a la «societat civil» "95% de pura fantasmagoria" per alinear-se disciplinadament amb les tesis més esmunyides de la nomenclatura del seu partit i anar endavant amb gallardia i sense perdre el pas: frases com «s'hauria de fer un esforç per fixar i donar forma a les diverses variants de la llengua de les Balears, tant des de la fonètica com des de la morfologia i el lèxic» ens afirmen en la convicció que la política, si no existís, l'hauríem de crear, perquè s'hi acullin segons quins mestres o professors d'EGB. Així, d'entrada, se m'ocorren algunes dotzenes de tasques urgents a les quals hauríem de dedicar esforços: entre elles, la implantació de l'ús de la llengua en tots els àmbits de les administracions: amb variants o sense. Els populars que comanden a la comunitat autònoma de Madrid, posem per cas, anuncien la necessitat de fer un esforç per fixar i donar forma a les variants de la llengua de Madrid?

Passa, simplement, que remarcar aquestes variants és una de les més malignes coartades del Partit Popular a les nostres illes "i al País Valencià" per aprofitar electoralment un eixelebrat totum revolutum de malentesos, desbarats, suspicàcies, fanatismes i manifestacions vàries d'incultura. Adherir-s'hi, no des de la disciplina d'un soldadet de plom, sinó com exponent d'una perspectiva pròpia de la realitat social, pot ser ben vist des d'una cúpula que no s'ha de torbar massa a fer les llistes.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris