lluvia ligera
  • Màx: 11°
  • Mín: 11°
12°

«Affari dictum»

Sempre he sentit una atracció especial per les fondàries de les literatures submergides. Crec que les perifèries, físiques i conceptuals, generen cultures marginals, però no residuals, ans al contrari, molt sovint les distàncies obliguen a vogir els perímetes de la imaginació. La manca d'informació de certes activitats limita o dificulta el seu coneixement i la seva difusió es limita a entorns fronterers. No fa gaires setmanes xerrava del col·lectiu manacorí Recerca, d'algunes de les seves activitats al marge dels circuits tradicionals, tot i que la meva escriptura evidenciava les meves mancances envers llurs actituds. Fa poc he fet dues descobertes que m'agradaria compartir amb els lectors.

D'una banda, he conegut, ni que sigui superficialment encara, les activitats del col·lectiu felanitxer Pruaga, un grup de gent jove que, en un intent de construir alternatives vives a l'avorriment oficiós, du a terme transgressions que afecten la rutina d'una cultura global cada cop més burocratitzada. M'he assabentat que editen una revista, de periodicitat irregular, a la qual hi col·laboren els membres del col·lectiu, que no té una estructura estable, vull dir que és obert i múltiple. Que en una espècie de cine club alternatiu visiten les pel·lícules de realitzadors de culte, com és ara el canadenc David Cronenberg i els seus films M. Butterfly i, sobretot, Crash. Que els dissabtes sants, en l'interregne del Crist mort, però no rssuscitat, organitzen una acció-processó pels carrers de Felanitx. Que en un local de sostre alt del carrer d'en Piçà anomenat Es Gurugú, cada diumenge devers les vuit del vespre executen Incrustaccions, mescla de representació i «performance». Tot i la gelor de la sala, decorada amb obres molt interessants fetes amb materials de rebuig, el clima és càlid i estimultant.

D'altra banda, tenc a les mans el poemari Affor, de l'escriptor felanitxer, membre actiu del col·lectiu Pruaga, Antoni Bauçà, un llibre amb la coberta estampada per Carme Girart, que conté a l'interior un dibuix de Rafel Joan, editat acuradament sobre suport de paper verjurat, que estimula el tacte dels palpissos. Affor, present d'indicatiu d'affari, significa, més o manco, aquell qui parla. Antoni Bauçà és qui parla, o qui calla, en els versos d'un llibre d'una gran sensibilitat. Tot i no ser crític, ni especialista, crec que es tracta d'una poesia de fusió, neta d'elements estèrils, que cerca els límits de l'estalvi per vessar precisió en els continguts, en la visualització d'imatges, en la interiorització dels sentiments. Tot té una mesura curta, però justa i res no és banal, ni sobrer, ni artificial. L'autor cerca estimular el lector a recórrer, amb complicitat, els amagatalls secrets de la seva escriptura.

Sota l'aparent fragilitat del vers, el concepte dens i dur, un abisme de sensibilitat i reflexió. Algunes pàgines en blanc, numerades com si fossin poemes, deixen al lector la iniciativa del silenci, un silenci no gens innocent que el mateix Bauçà explica abans de tancar el volum: «Agraesc al buit tot l'espai que deixa obert». Affor és un excel·lent poemari amb alguns poemes esplèndids, d'alguns dels quals m'agradaria ser-ne l'autor. Un d'ells, el que diu «Quin plaer més gran/desmesurat/el de no necessitar», defineix l'autor millor que qualsevol biografia.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris