algo de nubes
  • Màx: 14°
  • Mín:

Ètica i violència

No pot existir cap ètica que no s'ocupi de la violència, encara que sigui per a defensar-la (l'ètica heroica, l'ètica militar o guerrera). Tanmateix, a les portes ja del segle XXI, constatam fàcilment un dèficit generalitzat en el tractament d'un tema tan omnipresent i decisiu. I el problema no és sols un problema de les ètiques civils, de les ètiques laiques, de les ètiques merament "és un dir" filosòfiques. Per a major burla i escarn, són també les morals religioses "les pràctiques ètiques de massa nombrosos integristes que pretenen defensar els més autèntics o pregons valors religiosos" les que incorporen abrandadament l'ús o l'exercici de la violència més salvatge, en total contradicció amb qualsevol espiritualitat. El cas de l'integrisme islàmic té el dubtós honor de ser-ne l'exemple més patent "però no ens pensàssim que és l'únic!

Dit altrament, el fet que un poble o una nació "una nació no és altra cosa que un poble que reivindica un comú origen i una llengua i una cultura comunes" es declarin especialment religiosos o fidels a una determinada tradició religiosa no és, com ja se sap, cap garantia que la seva consideració moral efectiva de la violència es decanti cap a un major refús. Al llarg de tota la història, els pobles molt religiosos no han demostrat esser menys proclius a la seva utilització més brutal. De fet, tota la història del gènere humà es podria fer o estructurar com una història de la violència. I, certament, no podem veure cap progrés històric, en aquest sentit. Val a dir que, per molt terribles que siguin les explosions de violència en les ètnies menys civilitzades "pensem en els darrers casos de Rwanda, Burundi i el Zaire", no ho han estat manco, per exemple, els exercicis de depuració nazi en la civilitzadíssima Alemanya. «Volava el cap de ma companya / pel cel dels crematoris d'Alemanya», que cantava el nostre Pere Quart.

Definitivament, a major cultura no té perquè presumir-se menor violència. L'exercida per un Estat, pel seu aparell administratiu provist de totes les legitimacions i benediccions possibles, no té per què esser més tolerable que l'exercida en el si de les cultures més primitives. Ben al contrari, els progressos innombrables de la tècnica poden redundar massa sovint en una major eficàcia en el control dels súbdits o en la destrucció dels enemics.

Tot garbellat, les paoroses deficiències efectives, siguin quins siguin els principis proclamats, de la major part de les ètiques religioses "pensem en la terrible ambiguïtat del tractament rebut pel terrorisme per part de certes jerarquies cristianes i de l'Islam, sense anar més enfora" i de les morals diguem-ne filosòfiques "recordem el total menyspreu dels drets humans més elementals per part del marxisme", en la consideració de la violència, són, segurament, el major escàndol d'aquest final de mil·lenni. Ningú no se'n rentarà les mans.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris