nubes rotas
  • Màx: 25°
  • Mín: 25°
26°

Què celebram?

Aquest serà el segon any que els actes de la Diada de les Illes Balears tenen especial transcendència i rellevància. No entraré a dir que enguany són arma electoral perquè això és una obvietat: el govern ens enlluerna i l'oposició ens assenyala la despesa.

És el primer cop que el govern ha intervengut sobre el calendari i ha declarat l'u de març com a dia festiu. Ha fet ús d'una prerrogativa antiga: ordenar i proposar com hem d'utilitzar el temps lliure. Ara bé, què és el que celebram aquest llarg cap de setmana festiu? Celebram, pels que no ho saben, l'aniversari de la publicació al BOE del nostre Estatut d'Autonomia. No celebram l'aprovació per una assemblea de parlamentaris, ni per les Corts espanyoles, ni en referèndum, ni se celebra la constitució del primer Parlament de les Illes Balears. Celebram un acte tan fred, distant i poc reconfortant com la publicació d'una llei orgànica al BOE. Això sí, una llei orgànica que, vistes com estan les coses, és l'únic instrument del qual disposam per anar adquirint quotes de govern.

Com que això de la publicació no té res de lúdic, el govern organitza uns actes que volen compensar l'avorriment, la grisor i la feixuguesa d'un BOE. Ha anat a cercar allò més atractiu, més espectacular vaig dir l'any passat, i ho ha trobat en els cavalls i els mercats. En això el govern ha encertat i és amable amb els ciutadans i no fa com els historiadors crítics que tenim el mal costum de posar sempre davant els nostres contemporanis fets que els pertorben. No vull, el dia de les Illes Balears, fotre la festa a ningú, però em permetré un apunt històric.

Per Nadal, una de les persones que està en l'organització dels actes d'aquest cap de setmana, em visità per demanar-me una determinada informació que al final no li va ser de molta utilitat. Xerrant, xerrant em digué que enguany les festes estaven destinades al corsarisme, aquella activitat depredadora que tant enriquí algunes famílies mallorquines perquè aquí, com pertot, sols s'enriqueix una petita part de la població.

En aquest context se'm va ocórrer fer-li un suggeriment malgrat que l'organització ja tenia els seus assessors històrics. Ja que enguany la cosa anava de corsaris, jo li podia proporcionar informació sobre un confiter que havia participat a l'expedició d'Orà (1732), una operació militar per fet neta la Mediterrània de pirates moros. El personatge era interessant perquè amb el temps havia esdevengut un bufó de carrer, un guardià d'esclaus sense esclaus, un transgressor, un individu capaç de fotre's de les autoritats a la cara. Ja que m'havien vengut a cercar perquè els ajudàs a posar elements fantàstics al carrer vaig considerar que el mestre de guaita "Lluc Pons, de la Meca, de malnom" ho era fantàstic i, a més, havia complit una funció social. Havia encarnat els malestars populars i, per la seva condició de mestre de guaita, s'havia permès expressar-ho a la cara dels senyors regidors.

No cerqueu en Lluc Pons aquests dies pel Born. No hi serà perquè no celebram res que tengui a veure amb el passat profund, estructural, institucional d'aquestes illes. Celebram la publicació d'una carta atorgada embolicada amb llaços de colorins. Vos agrada?

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris