algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 11°
11°

Pinochet i el Vaticà

De vegades em fa la sensació que existeixen dues esglésies catòliques. La primera seria l'hereva dels evangelis i de les primeres agrupacions cristianes. Una església estretament lligada als més desvalguts de la societat i de la qual formarien part molts de capellans i seglars compromesos que creuen que el missatge de Jesucrist és un missatge de justícia social. Són aquelles persones que són capaces de deixar la seva família i la seva terra per anar a ajudar allà on faci falta sense demanar res a canvi. Que ho fan simplement perquè la seva moral i la seva interpretació dels principis cristians els ho exigeix.

La segona seria l'església dels poderosos, la que recolliria la secular tradició medieval de l'aliança entre el poder i la religió. La que gasta les seves energies justificant l'estigmatització dels anticonceptius i el rebuig de la presència de la dona dins el sacerdoci, mentre oblida les necessitats de protecció dels més dèbils davant els abusos dels que ja ho tenen tot, però encara demanen més.

Realment resulta difícil de casar tot això. Però és real. Aquestes dues esglésies existeixen. Dins la mateixa estructura eclesiàstica conec persones de totes dues tendències. I no sé si és només una sensació o un desig, però em fa la impressió que molts d'aquests coneguts meus tenen més simpaties per la primera església que per la segona. I no en parlem si ens referim als catòlics seglars. Aquí ja no hi ha color. Però sembla que com més pujam en l'escalafó jeràrquic, cada vegada ens trobam amb més representants de la segona, fins al punt que, a dalt de tot, ja no en queda quasi cap de la primera.

Només així es pot explicar que el Vaticà enviï una carta al Govern britànic intercedint per Pinochet, una carta que molt pocs catòlics haurien volgut signar i que, ben segur, haurà causat la indignació de molts d'ells, entre els quals m'incloc a mi mateix, que no es consideren en absolut representats per aquesta gent.

Com és possible que l'església intercedesqui perquè no es permeti que es jutgi un presumpte criminal? No es tracta ja de demanar clemència per un condemnat, sinó d'evitar que sigui jutjat amb totes les garanties democràtiques i que es puguin clarificar els fets que se li imputen.

Comprenc perfectament que aquesta carta que es va enviar el mes de novembre no hagi sortit a la llum pública fins ara. Supòs que el Vaticà no tenia gens d'interès en què els seus felligresos s'assabentassin de les seves maniobres diplomàtiques. Sinó ho hauria fet arribar als mitjans de comunicació en el seu moment i no hauria esperat que l'opinió pública conegués els fets a través de revelacions de tercers amb tres mesos de retard.

El papa i els seus assessors haurien de recordar que entre les víctimes de la repressió del general Pinochet hi havia molts de catòlics i un bon grapat de religiosos. Com s'han de sentir els seus familiars i companys davant aquesta presa de posició en favor dels seus botxins? Traïts?

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris