cielo claro
  • Màx: 27°
  • Mín: 26°
28°

La cultura és tortura

Potser no, que no fa falta cap Ministeri de Cultura, i que fins i tot Espanya, que és una cosa que mai no ha sabut si existia o no, podria continuar existint sense un organisme oficial d'aquesta casta. Potser tampoc no ens cal un Ministeri de les Cultures, com proposen, mirant no se sap cap a on i des de la seva estranya naturalesa que no és de carn ni de peix, els federalistes, i potser que ni tan sols necessiten cap conselleria autonòmica de cultura, com reclamen els de la Declaració de Barcelona (on, per cert, sembla que no hi caben els partits nacionalistes perifèrics). Tal vegada és cert que països molt més civilitzats que aquest que habitam, on la gent és lliure, bella, culta i feliç (Espriu més o manco dixit), prescindeixen d'aquesta mena de servei públic i destinen els seus impostos a pagar coses més urgents i necessàries pel bé de la comunitat. També és raonable pensar que, per tenir un Ministeri de Cultura com els que hem patit des de la instauració de la democràcia (aquí una menció especial a la senyora Aguirre), realment no ho paga fer la despesa. I fins i tot podem fantasiejar, amb el senyor Félix de Azúa, sobre les ànsies revolucionàries i anarquitzants que els tornarien a agafar, de sobte, als ensopits artistes i pensadors del país una vegada es veiessin orfes del mannà institucional (però, qui s'ha cregut mai realment que l'artista hagi de transformar la societat?). Potser sí, que és així tot això.

I tanmateix, un, que és de Llucmajor i una mica molt ingenu, es pregunta per què collons, posats a suprimir ministeris, hauríem de començar precisament pel de Cultura. Un es demana, sí, què passaria si eliminàssim, no ho sé, el Ministeri de Defensa, posem per cas, i privatizàssim l'exèrcit, ja que tanmateix és en mans privades que es troba la indústria armamentística, font d'ingressos principal dels països del Primer Món: al cap i a la fi, països tan civilitzats i nòrdics com Suïssa ja el deixaren córrer fa molt de temps, el tema bèl·lic. O quin problema hi hauria en desmantellar, mira per on, el Ministeri d'Interior, a fi d'evitar-nos desagradables sorpreses ètiques i estètiques com les detencions de caràcter polític, els quarters d'Intxaurrondo o les carregades policials tipus Bellaterra. O per què no estalviar-nos els canals de televisió pública, ja que tanmateix es limiten principalment a fer la competència a les privades en la difícil competició de qui programa l'estupidesa més enorme.

Un es pregunta per què no començar els estalvis per aquí, sí senyor. Fins que arriba un moment que un ja ho entén tot: si els nostres cappares de la cosa pública debaten la pertinència d'acabar amb els organismes públics dedicats a la cultura, és per la seva irrenunciable arrel ideològica dels vells temps del punk. Allò de la cultura és tortura ja m'enteneu. Idò això.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris