lluvia ligera
  • Màx: 26°
  • Mín: 25°
26°

Els cavalls

La setmana pròxima, amb motiu de les festivitats que giren entorn del Dia de la Comunitat, Palma s'omplirà de cavalls. Ahir, a les vuit del matí, el vaixell de Barcelona en va deixar al port de Pelaires un ramat d'esquelètics. Les guiaven el senyor Curro i la seva esposa, la senyora Coral. «Mirau "va dir un mariner a un altre" se coneix que a Mathausen també hi havia cavallets». «No zeñó "va respondre"li el senyor Curro" a ezo cavallo que zó lo mejó de lo mejó nunca lez ha fartao ná de ná». «¿Zerá malaje osté...? "replicà la senyora Coral" zi etan zu miajita dezmejoradillo ez de tanta gimnazia que han eixo pa delgazá». Se'l va mirà de fit a fit, la senyora Coral, a aquell impertinent. Afegí: «A vé, má delgadiyo entran tre en er billete de uno». Els cavalls partiren cap al Passeig Marítim a un galop força suau. «'A reá er cabayito! 'Do reale, do cabayito!», cridaven els tractants en bestiar. Des del seu despatx, el president Matas va sentir renou d'unglots i guaità a la finestra. En veure arribar els animals sentí una alegria indescriptible i baixà de quatres al Passeig d'en Sagrera. Tanmateix part de la seva gent ja se li havia avançat. «Mirelo, prezidé "li va dir el senyor Curro, assenyalant un cavall" ezte e er mejó. Azí que ete ez er de osté». No va poder dissimular la seva decepció, el President. El cavall que tenia davant ell no era com els que colcaven Gary Cooper o Clark Gable. «No sé si m'agrada "mormolà" perquè és negre, i el voldria blanc com el de l'apòstol que fa el nom per jo». Sospirà, la senyora Coral. «Dele una enjaboná, Prezidé "va dir. I exclamà" 'zi e ma blanco que la Purízima Conceción!». Prosseguí, el senyor Curro: «¿No ve que eze cabayo vié de la guerra...? Eztá negro der humo de la bomba». No acabava de veure"ho clar, el President. Així que va continuar fent preguntes. «I el barram? "demanà" Com és que aquest caballito no té barram?». Aleshores va desesperar"se el senyor Curro. «¿Que no ve que vié de guerreá contra lo moro...? 'Zi le metía ca bocao ar enemigo, mi cabayito, que ze ha dejao lo diente en lo huezo de lo infiele! Zi ya lo montó er rei en Jacme 'fijeze osté!». I com que el President dubtava entre el pressentiment que li prenien el pel i la cobdícia de fer un gran negoci, intervingué la senyora Coral. «Ande mi arma "va dir"li", zuerte er percá, que por una monediya de ná ze lleva osté un héroe que no conzume ni zanahoria». Dit i fet. El president és un home impulsiu i va quedar-se el cavall sense consultar-ho als seus assessors. Al cap i a la fi podia considerar-se el més afortunat del món pel fet d'haver passat els tractants de bestiar per sota la seva finestra. A Palma no hi ha cavalls, i el primer de març tothom en vol un per colcar. «No sé perquè vos preocupau tant "comentava Joan Bauzà a Pilar Ferrer i Rosa Estaràs" Jo contractaré sa somera d'en Rango. Untada de figa seca li peguen ses mosques i va més falaguera que na Cabriola». Però tant Rosa com Pilar volien un altre animal. I tanmateix no el trobaven a cap quadra de Mallorca. «Nosaltres "explicava Rosa Estaràs a Joan Bauzà" volem un cavall que tengui tot allò que ha de tenir un cavall, però amb cap d'home». «Ni falta fa que dugui calçons "afegí Pilar" No volem res de l'altre món». Ho va entendre Joan. «Cercau un centaure?», demanà. «Sí, sí! "va exclamar Rosa Estaràs" I si s'assembla a en Clint Eastwood millor que millor». «Si és així "afegí Pilar Ferrer", fins i tot podem pagar un poc més». Joan Bauzà va dir-los que ja miraria com estava el mercat, més que res per llevar-se-les de davant. Si volguessin un mul per hom, a l'Administració n'hi ha a voler, raonava Bauzà. És que saps que ho són de triades!», exclamava malhumorat. Mentrestant, el President feia carreres de banda a banda del Passeig d'en Sagrera. La primera volta la va donar damunt el cavall, les altres amb el cavall a collibè. «Es cierto "comentava Roman Piña amb preocupació evident" que el orden de los sumandos no altera la suma, pero si en vez de caballo y caballero admitimos que son caballero y caballo, el president se queda sin fuelle». Va decidir que en veure els tractants els faria saber que el govern se sentia estafat. No sabia exactament en què, però era palès que el president i el cavall no formaven una figura harmoniosa. En qualsevol cas podia passar molt de temps abans que els tractants tornassin a passar per davant la seu del govern. Se'ls sentia ja lluny: «'A reá er cabayito! 'Do reale, do cabayito!». El president va deixar el cavall a l'ombra escassa d'una palmera. S'eixugava la suor i dialogava amb el professor Piña. «He de dir a en Kosemari que s'equitació és un esport molt més complet que el padle "li deia amb un fil de veu". En un anar i venir per Sagrera amb s'ase a s'esquena, he suat més que en Titoi...».

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris