nubes rotas
  • Màx: 26°
  • Mín: 23°
20°

Poder fàctic i poder legítim

En ciència política diuen que els governs dels països democràtics han de liderar les propostes per aconseguir el benestar social i econòmic dels conciutadans. Més d'un cop he sentit a dir a algun candidat tot just elegit que aspirava a ser president de tots i no sols d'aquells que l'havien votat. És una frase que els honora. En pronunciar-la, emperò, segurament encara no han tastat les dificultats que trobaran per complir la paraula donada. Hi ha presidents que no l'han pronunciada mai i se'ls nota que ho són ni tan sols a favor dels seus electors sinó a favor dels que han maniobrat per asseure'ls a la cadira presidencial. N'hi ha d'altres "i aquest seria el cas del president Matas" que sense haver estat plebiscitat i sent deutor de favors antics, fa tot el possible per presentar-se com un president populista que no és el mateix que popular. Alguna cort d'assessors ha dit a Matas que per ser president plebiscitat havia de fer gestos que indicassin un allunyament de les postures depredadores del territori que han caracterizat els vuitanta i noranta.

La Llei General d'Ordenació Turística (LGOT) i les Directrius d'Ordenació Territorial (DOT) són els gestos als quals em referia i que foren precedits pel decret de moratòria turística de gener del 98 i la campanya publicitària titulada «Les Illes que volem» de la primavera passada. Això ha fet que el debat sobre el territori hagi estat el més viu d'aquest darrer any. Tothom s'hi ha referit: polítics, arquitectes, ecologistes, periodistes, batles, geògrafs... però ens mancava la veu més interessant de totes les veus, la veu dels hotelers i constructors.

Darrerament he llegit el que han dit el degà del col·legi d'aparelladors (i constructors), el president dels constructors i els dels hotelers. En els dos darrers casos, d'una forma educada, pausada i tranquil·la han fet alguna crítica als textos elaborats pel govern. No em queix, no m'espant, sinó que ho veig com un joc habitual. Es tracta del que altre temps dèiem búnquer o poder fàctic, sempre xocant i volent doblegar els poders legítims. En les etapes més autoritàries nop ens cabia cap dubte que existien i fins i tot eren notoris. En etapes democràtiques, com que es mantenen en secret, ens pensàvem que havien desaparegut.

Què és el que hi diuen constructors i hotelers a l'ordenació turística i territorial? Doncs que no els emprenyin massa perquè sinó l'activitat econòmica es pot ofegar i d'això tots ens rebrem. No volen ser controlats ni volen posar un duro per assumir els costos de la modernització que proposa el govern. Ho han dit amb paraules ensabonades i ha estat interpretat com un recolzament a la gestió de Matas. En una paraula: no li han lladrat a la cara.

Supòs que el govern ni vol ni pot resistir les pressions dels grans interessos econòmics. Per aquests poders de fet qualsevol ordenació legal és una afronta perquè a ells no els ha de controlar ningú (!). Aquest govern no els pot controlar massa, ni els que vénguin tampoc ho podran fer fins al punt de prioritzar els interessos generals de la població. Sols en el cas que el govern de les Illes Balears fos un instrument de cohesió social podríem pensar en la possibilitat de fer un ordenament que cercàs allò que se'n diu el benestar social i econòmic de nosaltres i els nostres fills. Segurament una concepció més sobiranista de l'exercici del poder polític ens donaria més marge de maniobra.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris