lluvia ligera
  • Màx: 25°
  • Mín: 23°
21°

Ser propietari a Mallorca

L'aristocràcia terratinent va ser, fins al començament del segle XIX, el sector econòmicament hegemònic a les Illes. El seu endeutament i la seva decadència econòmica generà una relativa aliança amb la modernitat, perquè el liberalisme els permeté la divisió i la venda de les grans propietats i la possibilitat de rompre amb els vincles obsolets del passat. Aquesta aliança permeté la revaloració de la terra i l'accés de la burgesia illenca a la propietat, alguns dels quals han persistit fins a l'actualitat. La terra, en la modernitat, abans i després del «boom turístic» ha estat la moneda de canvi més preada a Mallorca i l'element d'especulació més rendible a curt, mitjan i llarg termini. La terra no s'estima, ni es treballa. La terra és poder, negoci i ostentació; però no s'ha de confondre mai el seu problema amb el de la pagesia i de l'agricultura i la ramaderia illenques. Bona part dels grans propietaris han fracassat com a empresaris ramaders i com a promotors d'indústries relacionades amb l'agricultura; però no han fracassat com a elements de poder i mai no han perdut la seva capacitat de control social, en bona part herència del caciquisme tradicional. De tot allò que defensa aquest sector hom n'ha de saber distingir allò que continua sent només un benefici i un interès de classe i allò que realment és lluita en favor de la pagesia i de la terra. Però sobretot anar en compte per si el sector sols es resisteixi a acceptar una llei que és un fre al liberalisme especulatiu.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris