nubes dispersas
  • Màx: 22°
  • Mín: 21°
23°

Cultura o política

Bé, d'una temporadeta ençà que es fa una mica penós llegir declaracions, balanços, resums i projectes a càrrec de forces polítiques que exerceixen a la seva manera el poder. Hi ha un triomfalisme exultant en tota la visió que els responsables d'una realitat més bé anèmica volen empeltar als mitjans. Crec que la gran majoria de persones del país començam a estar farts d'aquesta exaltació de la feina feta, de la sobrevaloració dels resultats aconseguits, encara que sigui a costa d'amagar-ne aspectes fonamentals. Se'ns vol fer combregar amb rodes de molí fariner. En aquest intent multidisciplinari d'embaucada general, n'hi ha que es mouen amb desimboltura tacada de poca vergonya; a uns altres se'ls detecta immediatament el llautó de xoriços de soles gastades; n'hi ha que s'embullen davant la primera pregunta sobre qualsevol aspecte de la seva gestió; n'hi ha que menteixen amb un aplom molt convincent... si no disposes de tota la informació que fa al cas. El denominador comú és, repetesc, el triomfalisme, un triomfalisme tavernari o, en el millor dels casos, de jugador d'avantatge del Mississipí. Fa peresa envestir les pàgines de política local, de manera que en dies com avui "ahir per al lector" una persona s'ho pot passar la mar de bé mantenint les relacions amb el món a través de la cultura. Si teniu un poc de memòria, en llegir aquestes paraules podreu recordar que ahir aquest diari sortia amb dues pàgines de cultura, de les quals destacaven aquestes informacions: la bona salut dels premis Miquel Àngel Riera "Manuel Marí i Miquel López Crespí: a veure quan ens posam a parlar seriosament d'aquest escriptor"; l'aparició d'una nova novel·la d'Albert Herranz; i el cicle de conferències sobre Ramon Llull. Feia, res, dos dies que amb uns amics havíem comentat el deplorable desconeixement que tenim de la figura d'aquell foll incommensurable; de l'abandó misèrrim amb què tenim la seva figura, la seva obra; de l'extrema dificultat que deu existir, donats el nombre i la qualificació dels lul·listes, per difondre, per divulgar els seus coneixements. Bé, a poc a poc sembla que començam a treure faves d'olla: sovint, al marge de la política, aquí està el re.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris