cielo claro
  • Màx: 19°
  • Mín: 18°
20°

Han perdut els papers

Després de la votació, històrica sens dubte, del Senat constituït en tribunal polític, la premsa i les televisions nord-americanes s'hauran quedat com un ferrer sense carbó. De què parlaran ara els diaris més respectables, tals com el New York Times, el Washington Post, i tutti quanti? Qualcú s'ha referit ja a un «buit informatiu» que ara s'hauria produït en les publicacions més prestigioses, com a conseqüència de la decisió exculpatòria: «buit informatiu», curiós sintagma nominal, curiós concepte. Com si hi pogués haver realment «buits informatius», o com si no hi hagués notícies més importants que les conseqüències magnificades per un puritanisme o integrisme fora corda de les aventures sexuals del President del país?

La veritat és que resulta prou plausible considerar que els majors perdedors en tota la història de l'escàndol Lewinsky "que tal vegada seria més correcte dir l'escàndol Kenneth Starr/Linda Tripp, ja que el famós fiscal «independent» i la no menys famosa «amiga» que va gravar les confidències telefòniques de la Lewinsky són els majors instigadors de tot el rebombori" hauran estat la classe política i especialment els mitjans de comunicació que ara "diuen" es troben sense carnada per a atreure l'audiència.

El sentit comú indicava des d'un bon principi que n'estava fent un gra massa. Sempre ha estat massa clar que els Pares Fundadors, els redactors de la Constitució, mai varen somiar "ni molt manco pretendre" que la regulació del procés de l'impeachment pogués servir per a posar en evidència o castigar la infidelitat conjugal del President de la nació, o el seu eventual perjuri per no fer mal a la dona i a la família. De fet, el que resulta absolutament monstruós "en el sentit d'inquisitorial" és que se l'hagi fet declarar sota jurament sobre el seu comportament sexual! Per altra banda, el puritanisme que va fer possible cremar les bruixes de Salem al segle XVII o els excessos del maccarthisme en acabar la segona guerra mundial, al cap i a la fi, al final, no s'ha pogut imposar. La majoria del poble americà, englobant "entre d'altres" els moviments feministes més militants, la població de color, els hispans i els intel·lectuals, no s'han mamat el dit. Al final, ha passat el que havia de passar. La bufetada ha estat grossa; encara ressona. I hi ha esquits de merda pertot arreu, encara que sortosament també pugui proclamar-se que la Constitució ha funcionat, i que per molt d'aldarull que s'ha armat, en cap moment s'ha produït un vertader buit de poder. Dóna gust quan les institucions democràtiques funcionen de manera tan segura.

Curiosament, el corresponsal del Daily Mail a Washington "es veu que alguns mass media britànics han participat també en la croada anti-Clinton" ha denunciat solemnialment que els senadors republicans que al final no han votat a favor de l'impeachment, si no ho han fet ha estat per pura por dels seus votants. Remarcable perspicàcia periodística i santa por, senyors! Perquè és massa evident que els dos terços de la població no han cregut mai que les estranyes maniobres de sexe oral del tàndem Lewinsky-Clinton, ni les consegüents de l'estadant de la Casa Blanca per a contenir l'escàndol, fossin "de cap de les maneres" un motiu seriós per a fer-li abandonar la responsabilitat executiva que varen conferir-li les urnes.

L'articulista en qüestió, certament, ha pronosticat les majors desgràcies per a la democràcia nord-americana com a conseqüència dels fums que, segons all, ara agafarà indefectiblement el senyor Clinton. Entre d'altres coses consemblants, ha escrit el següent paràgraf: «utilitzarà la seva victòria per a forçar l'aprovació de (nova) legislació que molts consideren com la més socialista (sic) que mai s'ha proposat en els EUA». És clar que l'article duu el desorbitat títol de «LLICÈNCIA PER A MENTIR I ENGANYAR DE NOU».

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris