algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 12°
12°

Antich i Madrid

La gent del Front Popular desconfiava del vot de les dones i dels agricultors, perquè sabia que per damunt d'aquests dos sectors socials planava l'alienació més pregona. Les dones escoltaven els clergues, i els jornalers no s'atrevien a votar en contra del cacic. En aquestes circumstàncies Mallorca era un feu de la dreta. Parlam del trenta-sis. D'aleshores ençà, s'han produït canvis substancials en l'estructura econòmica i social de l'Illa, i ha desaparegut, pràcticament, l'analfabetisme. El fet de pretendre, per tant, trasplantar aquella anàlisi frontpopulista a la situació actual, em sembla, políticament, suïcida. Els mallorquins i mallorquines d'ara mateix no són, biològicament, de dretes. Ni d'esquerres, no cal dir-ho. La majoria d'ells i d'elles pertanyen a la classe mitjana, i ja és cosa sabuda que les burgesies són realistes i calculadores. Així que voten aquell partit que convé als seus interessos i que ha sabut guanyar-se la seva confiança. Em direu que hi ha infinitat de factors que influeixen en l'elector? Sí, d'acord. Però els eixos bàsics són els que he anomenat i, deixem-ho anar, perquè no n'hi ha més de cuites. Això no obstant, els socialistes s'entesten a analitzar la realitat sociològica d'aquest país a través dels vells esquemes, encara que ja no hi hagi, a Mallorca, ni beates ingènues ni jornalers que acalen els ulls al pas de l'amo. És ben cert que no hi ha pitjor sord que el qui no hi vol sentir, i els de l'FSB no volen entendre que si les urnes els condemnen a ésser segons, és perquè ells no han fet cap mèrit per a ésser primers. Tot feia pensar que l'arribada de Francesc Antich a la Secretaria General de la Federació propiciaria la renovació d'actituds caduques. Antich és jove, s'ha criat a la part forana i prové d'una família que, tot i ésser pagesa i mallorquina, ha militat declaradament a l'esquerranisme. Els silencis inicials d'Antich donaven peu a pensar que meditava la manera com el PSIB podia desfer-se de vells tòpics que l'ensorren i que no li permeten connectar amb la societat actual. La cosa no era així, i ell en sabrà les raons. Allò que és cert, és que després d'haver realitzat una oposició al parlament gens ni mica agressiva envers els conservadors, acudeix a Ferraz perquè des de Madrid l'ajudin a guanyar-se els vots dels immigrants. Plantejada així, la cosa sona fatal. Com a tàctica política és totalment obsoleta. Se n'ha adonat, Antich, que dos dels presidents autonòmics que vindran a donar-li suport formen part d'una terna "falta el de Castella i Lleó" de comunitats agrícoles? Se n'adona que el PSOE únicament governa allà on, segons la seva anàlisi passada de rosca, triomfa el reaccionarisme? D'altra banda, la seva decisió d'acudir a Madrid palesa una tal desconfiança en la feina de captació duita a terme per l'FSB entre els mallorquins, que aconseguiran que aquells que pensaven votar-la s'ho repensin abans de dipositar el vot a l'urna. Malgrat això, Ferraz sembla que enviarà els Almunia, Borrell, Chávez i Rodríguez Ibarra a fer campanya a Palma perquè ens expliquin les dèries que els preocupen. És a dir, que Arzalluz i Pujol pretenen esquarterar Espanya, que els mallorquins i els catalans en general desconeixem allò que és la solidaritat amb Andalusia i Extremadura, i que la defensa del ministeri de Cultura serà numantina (sobretot per part de Pepe "Borrell per als que no el coneixen" acostumat a fer potadetes si la baldufa no balla al seu gust). Amb tot aquest bagatge, replè de postulats retro, Antich pretén fer ombra als conservadors. Em sap greu dir-li, al bon amic d'Algaida, que porta les sabates girades de peu.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris