El deplorable estat d'abandó i espoliació que pateix el fort militar del cap Enderrocat és el reflex de la manca de sensibilitat per la nostra història i pel nostre patrimoni que demostren molts representants públics. Si el Ministeri de Defensa no considera necessàries aquestes instal·lacions, el més adient és que les haguessin traspassat a organismes civils per destinar-lo a activitats pròpies de la nostra època, però mai no s'hauria de deixar perdre, sense cap tipus de control, una construcció centenària que ens remunta als temps immediatament posteriors a la derrota espanyola a Cuba. De fet, quan Madrid declarà la guerra a Washington poc després del desastre del «Maine», l'alarma va córrer per Palma. Se sabia que les fragates ianquis eren a la Mediterrània i, per defensar-se, varen ser fortificades les murades de la ciutat, que encara romanien intactes. Ningú no atacà Palma. Però la pèrdua de Cuba (amb el canvi de mentalitat que el fet comportà) i la consciència que aquell sistema defensiu emmurallat ja no servia per a res, forçaren la construcció dels forts artillats del cap Enderrocat i Illetes, per protegir la badia, i forçà també l'enderrocament de les «inútils» murades. Per tant, aquesta construcció que ara s'espolia per manca de sensibilitat és part de la nostra memòria i de vicissituds que han marcat el nostre desenvolupament com a poble. No és just que un monument històric d'aquesta categoria i entitat es deixi perdre de manera tan vergonyosa.