algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín:
15°

Torts i drets

D'una experiència llargament compartida amb alguns companys, es pot deduir que moltes persones que més o menys ens hem hagut de dedicar a escriure hem comprovat com anava creixent la consciència de la dificultat de fer-nos entendre. No m'agrada parlar d'un servidor, i deman dispensa per fer públic un reiterat sentiment d'impotència davant els nombrosos problemes d'expressió, de claredat, de precisió. I cregui'm que no hi ha ni un bri de falsa modèstia, en aquesta confessió impúdica: adesiara en tenc proves incontestables, com per exemple la carta d'un amable lector, el senyor Ulfert P. Engels, que es publicava ahir a la pàgina 26 d'aquest diari. El senyor Engels es referia a un article meu aparegut en aquest mateix racó, i en el qual deia, efectivament, que «...a la meva edat, haver de reclamar aquests drets elementals em fa sentir molt malament». El senyor Engels em respon, en un to civilitzat i afable, que «no es tracta de tenir ganes o no de defensar la llengua pròpia de les nostres Illes, i tampoc si ens fa sentir molt malament, haver de reclamar el dret que ens tractin amb aquesta llengua...»; i proposa la constitució d'una «plataforma Gent gran per la Llengua». Sense cap dubte, el senyor Engels té raó, i la seva proposta no és gens descabdellada. Passa que un servidor, en el meu escrit, hauria d'haver deixat prou clar que el fet de «sentir-me molt malament» per haver de reclamar, a la meva edat, uns drets elementals, no vol dir, ans el contrari, que hi renuncïi ni que deixi de fer una o altra passa cap al reconeixement ple d'aquests drets "per molt malament que això em faci sentir. Aquesta seria, una mica, la qüestió. S'ha d'entendre, i crec que ho entenc, que cada edat determina "condiciona, si més no" l'elecció de les eines que hom creu més adequades per assolir uns o altres objectius. Per ventura en aquest sentit "en el sentit purament estratègic" el senyor Engels i un servidor trobaríem moltes coincidències i potser no tantes diferències, però en qualsevol cas em pens que també s'ha d'entendre que a una persona la faci sentir-se malament veure que la realitat escatima drets elementals molt més que la literatura constitucional i estatutària. Sentir-se malament davant aquesta situació no implica, senyor Engels, cap ombra d'abdicació.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris