nubes dispersas
  • Màx: 17°
  • Mín: 10°
12°

Insularisme contra Balears

Si com diuen les enquestes que el PP i el Govern diuen que no existeixen, bona part del que passi a les properes eleccions autonòmiques del 13 de juny es cou a Eivissa, Formentera i Menorca, mentre que a Mallorca es confirma que es manté igual que com està ara, la realitat política anomenada Balears podrà rebentar o com a mínim canviar moltíssim. La cosa, és vera, és molt enrevessada, però podria ser ben real. Anem per parts. Les enquestes asseguren que el PP pot perdre a Eivissa, a Formentera i a Menorca almanco un diputat per illa. La pèrdua potencial dels conservadors a Eivissa vendria provocada per S'Olivera de Pilar Costa, que és a punt de concretar-se. Si tira finalment endavant significaria, per primera vegada d'ençà la instauració autonòmica, que el PSIB accepta dues coses que mai no ha acceptat. No presentar-se amb les sigles pròpies i el trencament territorial balear en la seva representació parlamentària. És a dir que els seus diputats estiguin, ni que sigui formalment, sota una disciplina eivissenca i no de la Federació balear del PSIB PSOE. Això, a Palma, espanta més d'un socialista tradicional que veu amb terror que a la pràctica S'Olivera podria fer esclatar l'essència del PSIB. No debades en el PSIB de Menorca comencen a aixecar-se veus que demanen, també, un grup parlamentari propi per als socialistes menorquins. L'argumentació és simple. Es demanen a si mateixos com es podran presentar a les eleccions si els seus llunyats veïnats pitiüsos tenen un grup territorial, i ells no, quan a Menorca l'insularisme sempre ha estat molt més intens que a Eivissa. No és res, encara oficial. Tothom està a l'espera del que pugui passar a Eivissa. Pero si S'Olivera eivissenca neix, el PSIB podria tenir problemes per aquest cantó. A Palma, mentre, hi ha polítics que veuen amb terror què podria passar amb un govern en bona part en mans de grups territorials: un eivissenc, per ventura un socialista menorquí i, també és clar, Unió Mallorquina que sempre s'ha distingit pel seu antibalearisme. I tot això, afegit al pànic que sentiria qualsevol Govern balear si la seva oposició fos majoria en dos dels tres consells. L'article 24-6 de l'Estatut diu que els pressupostos s'han d'aprovar amb el vot favorable, també, de la majoria dels representants d'almanco dos consells. Amb l'existència de grups territorials que farien corregudes per veure qui se'n duria més competències i doblers cap a la respectiva illa, el concepte polític de Balears rebentaria. Per entendre'ns, aquesta preocupació que embarga alguns polítics a Palma és la mateixa, salvant les distàncies, que desvetlla més d'un polític de Madrid en referència a la disgregació nacional fruit de la pressió nacionalista catalana i basca. Clar que la preocupació d'uns és l'esperança dels altres. Perquè si les coses venguessin donades així i el futur govern estàs en mans de grups territorials, no hi hauria més remei, com volen els nacionalsites, que traspassar gairebé tot el poder als consells, tal com preveu, en part, L'Estatut que va ser fruit, també en part, de la pressió insularista que mai no ha tengut ocasió d'explotar la seva força. Fins el 13 de juny.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris