Francesc Antich és un cap de llista poc i mal conegut. Per dues persones que han demostrat criteri suficient "Josep Melià i Pere Fullana", servidor he de creure que és un bon candidat. Al meu entendre té en contra la manca de popularitat, perquè a la gent li costa votar una persona que no coneix o que no creu conèixer. Però aquest no és un assumpte que hàgim d'arreglar aquí. Només li voldria recordar una petita història: quan el senyor Guerra anava a Catalunya a donar suport a la campanya electoral dels seus en les autonòmiques, en realitat facilitava les coses a la coalició liderada per Jordi Pujol. El mateix Pujol va dir, sense gens de sarcasme, que Guerra estava convidat a participar en el futur en totes les campanyes electorals catalanes. És molt perillós demanar ajuda a Madrid. Ara, Francesc Antich surt als diaris perquè ho ha fet. I, amb tots els respectes, m'agradaria preguntar-li quants de vots creu que pot reportar a la seva candidatura la participació en campanya del senyor Almunia. El senyor Chaves és tota una altra cosa, però no sé fins a quin punt pot animar els immigrats a emetre el vot; i, en aquest cas, a fer-ho per als socialistes. Ara: allò que així, a primer cop d'ull, sembla molt més problemàtic és convidar el senyor Borrell: la seva participació en la campanya només l'entendria servidor com una maniobra per consolidar la força ascendent del PSM o per donar una mà a UM. Amb vista a assolir un estrany equilibri per refer després el Pacte de progrés? Per ventura es tracta d'una estratègia secreta, d'una jugada assajada per llançar un lliure directe a la pròpia porteria. No veu el senyor Antich els problemes que crea el senyor Borrell, cada vegada que obre la boca, a Pasqual Maragall? L'electorat d'aquest país, cada dia més desesperat per una manca de força política a Madrid, en proporció inversa a la seva aportació econòmica, vol sentir parlar algú que li obri finestres a l'esperança de tenir més pes específic, més capacitat de decisió: el senyor Borrell representa exactament tot el contrari: el centralisme estatalista més tancat, més tècnicament hermètic. Bé, del seu pa en faran sopes, tot i que per a cap illenc que ha vist com ens anaven privant de tantes coses pot ser agradable veure personatges com Borrell predicant pel país.