nubes
  • Màx: 23°
  • Mín: 23°
24°

Més sobre la nacionalitat

L'amic Josep Moll ens ha volgut «aclarir» en l'article de dia 30 de gener, publicat a Diari de Balears, la posició del PSOE Balear sobre la nostra condició nacional. Ell afirma, «clar i llampant», que som una nació i que així «sempre» ho ha defensat el PSIB. És més, ens recomana que evitem la terminologia confusa i parlem de nacions en comptes de nacionalitats. Dit així, pareix molt senzill... Només ho enreda un poc quan ens confessa que ell no sap ben bé quina nació som (fins i tot, no sap cert si Formentera ho és)... Però, en qualsevol cas, som una nació!

Això no obstant, Josep Moll conclou que no té gaire rellevància si l'Estatut ens defineix o no com a nacionalitat (com a «nació», ni s'ho planteja). Ens apunta que aquesta reivindicació no és «possibilista». No sé si entenc ben bé què vol dir: Que pretenir esser reconeguts com allò que som, però «només» amb el terme que recull la Constitució, és massa agosarat? Que «algú» no ho toleraria? Qui? Per paga, si, al cap i a la fi, no té gaire importància, per què tant d'interès perquè NO se'ns reconegui la condició de nacionalitat? En qualsevol cas, jo, com Moll, també som un possibilista, i estic ben disposat a transigir, amb ell, que allò que ens convé és augmentar el «nivell de sobirania». Ara bé, jo pens que la declaració de nacionalitat hi contribueix: si no defensam que la nostra identitat ens acredita com a nacionalitat, perdem legitimitat i credibilitat per reclamar més autogovern i respecte i reconeixement dels fets diferencials. Puc anar errat, però les vicissituds de l'Estatut (per no parlar de la nostra balança fiscal, del comportament de l'administració perifèrica de l'Estat, i d'un llarg etcètera) avalen aquesta tesi.

Si el PSOE es nega a considerar-nos oficialment una nacionalitat, comprendrà l'amic Moll, com a homes pragmàtics que som tots dos, que de poc em serveixen les interessants declaracions programàtiques que facin els socialistes del PSIB sobre el caràcter plurinacional de l'Estat. Saludem aquestes proclames; ara bé, més enllà de les dolces declaracions i dels versos socialistes, ens convé, com a bons possibilistes, comprovar si la prosa prosaica dels butlletins oficials publica alguna transferència competencial. Si és que no, potser ens enreden... Els escrits del BOE difícilment assoliran guardons literaris, però, políticament, els trob la seva gràcia. Per cert, dissortadament, es tracta d'una literatura, aquesta del BOE, només en llengua castellana. Potser l'Estat governat pel PSOE era plurinacional, però el BOE era monolingüe castellà. Una dada significativa o anecdòtica?

I és que tots sabem que el PSOE va fer molta feina al Govern de l'Estat durant catorze anys (82-96), tanta, ai las!, que no tengué temps de posar en marxa el tant promès federalisme. Perquè supòs que el model de federalisme del PSIB no deu ser l'Estatut Balear que aprovaren l'any 83, o sí? A mi em sembla que allò que varen fer els governs del PSOE va ser enginyar-se-les per recuperar competències transferides. Ja fos amb la coartada de l'ingrés a la Unió Europea, ja fos amb l'excusa que totes les comunitats són iguals. Desgraciadament, aquesta premissa d'igualtat no va servir per equiparar-nos al País Basc o a Catalunya (i ara!), si no per «harmonitzar» la normativa autonòmica. Harmonia, bella paraula per vestir les intencions d'un jacobí.

De la darrera reforma de l'Estatut, aprovada fa ben poc, Josep Moll ens diu que és un «nyerro» i afirma que no és la que volia el PSOE Balear, però que l'assumiren «perquè amb el PP no hi havia manera d'arribar més enfora». Ja ho val! Però, si això és així, com explicau, amic Moll, la postura del PSOE en la reforma de l'Estatut pactada l'any 91 per totes les forces polítiques balears tret, precisament, del PSOE? En aquella ocasió, el nivell de sobirania de les Illes Balears s'equiparava al de les «comunitats històriques». Per ventura ho trobàveu excessiu? Fos com fos, el president del Congrés dels Diputats, insigne militant del PSIB, el sr. Fèlix Pons, va guardar amb zel la proposta de reforma durant quatre anys (!), i no la va treure del calaix, admirau la casualitat, fins just després de les eleccions autonòmiques del 95! De fet, la negativa del Congrés a la simple presa en consideració de la Reforma, d'un text aprovat pel Parlament Balear, l'òrgan màxim de la nostra sobirania, és la humiliació institucional més greu que hem patit els balears des de l'adveniment de la democràcia.

En resum: per què l'aplicació a les Illes Balears de les normes pròpies, però també de les estatals i de les europees, no es pot encomanar a l'Administració autonòmica (o insular, o fins i tot municipal)? Que no trobau, que, en nom de l'eficàcia i l'autogovern, pot desaparèixer tranquil·lament tota l'administració perifèrica? La Unió Europea, per sort, no ha hagut de desplegar la seva administració pels Estats membres. Si no hi estau d'acord, accept la discrepància, és més, la trob natural provenint del PSOE, però, amic meu, vos agrairé que no publiqueu que dic mentides només perquè no compartiu el meu parer.

M'agradaria tenir espai per analitzar la imaginativa proposta lingüística dels candidats socialistes: una frase en cada llengua oficial! O el vot contrari del PSOE a la proposta del PSM d'equiparar l'oficialitat del català amb la del castellà... però aquestes hauran de ser figues d'un altre paner.

Potser l'amic Moll confon pragmatisme amb provincianisme i pusil·lanimitat. Amic meu, per què, per a vós, reivindicar l'autogovern que preveu la Constitució, i que exerceixen d'altres Comunitats Autònomes, no és possibilista, sinó gairebé una provocació? Per a mi, com per tants d'altres, és ben pragmàtic. És just i necessari.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris