nubes dispersas
  • Màx: 17°
  • Mín: 12°
14°

La solidaritat mal entesa

Quan a la resta de l'Estat xerren de les Balears solen caure en l'error d'estereotipar-nos i pensar que aquí tot l'any el passem de vacances perquè tenim la mar i les platges, i per altra banda, que en aquesta Comunitat Autònoma tots som molts rics. Òbviament aquesta és una idea equivocada ja que les dades no reflecteixen aquesta realitat i que a les Balears hi ha molta gent amb problemes econòmics a pesar de tenir el PIB (Producte Interior Brut) més alt d'Espanya i a l'entron de la mitjana dels països europeus més desenvolupats i la renda per càpita més alta del país.

Creure que un país es ric per ràtios com el PIB o la Renda per Càpita és un error ja que la riquesa pot estar concentrada en poques mans i en canvi les mitjanes ésser molt bones donant una imatge falsa de prosperitat equilibrada. Una enquesta de fa poc mesos de l'Institut Nacional d'Estadística confirmava que a les Balears un 25'8% de les famílies té problemes per arribar a final de mes i que el 83% de les llars d'aquestes illes no poden estalviar doblers a final de mes. Un altre estudi de l'Obra Social i Cultural de Sa Nostra era més contundent: a Balears 9.000 persones es troben per davall del llindar de la pobresa i 19.000 sofreixen mancances, això vol dir un 19% de la població balear.

Està clar que l'etiqueta de rics ens està fent molt de mal perquè les macrodades són molt fredes i, a vegades, injustes. Caldria demanar als nostres governants actuals que deixessin d'utilitzar l'argument de la riquesa com a bandera.

Les nostres butxaques encara estan calentes ja que fa poc mesos de tots els ciutadans hem fet la declaració de l'impost més popular, l'IRPF. Els tributs que pagam són molts, tant en l'àmbit estatal com en l'àmbit autonòmic, com en el local i per això és l'hora d'analitzar què es fa amb els nostres doblers. Moltes vegades els ciutadans semblem més preocupats per allò que paguen que per la gestió que des de les diferents administracions se'n fa, dels nostres doblers. I, per això caldria que tots els ciutadans posessin tant o més interès en el com es gasten els doblers públics i no només en el fet de declarar el que ens pertoca.

Si una cosa és inqüestionable, és que les Illes Balears són la zona de l'Estat més solidària amb la resta de Comunitats Autònomes. Cada ciutadà de les illes finança anualment amb 170.000 pessetes altres zones de l'Estat i d'aquesta manera es compensa el fet d'ésser la Comunitat amb més renda per càpita d'Espanya. El que és menys comprensible és que malgrat aquesta solidaritat, tant el Govenrn central com el Govern Balear mantinguin les Illes Balears a la cua de l'Estat pel que fa a inversions i serveis públics.

Cal recordar que a les Illes Balears es recapten, dins el capítol d'impostos estatals (doblers que se'n van a Madrid) més de 259.000 milions de pessetes. O sigui, que cada ciutadà de les illes haurà pagat el 1997 una mitjana de 341.000 ptes. d'impostos estatals dels quals 135.000 pessetes correspondan a l'impost de la Renda de les Persones Físiques. Des d'Unió Mallorquina creiem que ha arribat el moment que els ciutadans de les Balears exigeixin un tractament igualitari respecte de la resta de les Comunitats. És responsabilitat de l'actual Govern del Partido Popular defensar i millorar les inversions i serveis públics i que Madrid ens tingui en compte no només a l'hora de pagar sinó també a l'hora d'invertir i gastar sobretot quan estudis d'entitats privades descobreixen que a les Balears també hi ha marginació i pobresa.

Miquel Àngel Flaquer. Responsable d'Economia d'Unió Mallorquina.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris