algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín:

Matas ha aconseguit el difícil consens

Hauré de cedir a Jaume Matas una part dels sucosos beneficis que, com podeu imaginar, em reporta aquest articletxo dels dilluns. Darrerament no parl d'un altre personatge i, si és vera que ningú no s'ha queixat encara, també és cert que començ a tenir mala consciència.

De tota manera, no crec que soni a justificació forçada reconèixer que el president és l'epicentre des d'on es difonen les ones d'un terratrèmol d'efectes tan positius com, per desgràcia, estranys en la història política.

Primer va ser en el seu propi partit, dit quasi a cau d'orella del periodistes i, a poc a poc, s'ha convertit en el clam de l'oposició. Per diverses raons i amb diversa intensitat tothom hi està d'acord. Quan falten quatre mesos per a les eleccions, una unanimitat que es preveia impossible ha esdevingut real. Hi ha consens "oh meravella!: ara no és el moment d'aprovar les directrius d'ordenació del territori. La concertació és quasi perfecta. Només hi ha una nota dissonant, és a dir "amb tot el respecte del món" el mateix president.

Com que tothom parla ara de Tony Blair, l'amic d'Aznar, per ventura el fenomen és l'efecte d'una maniobra de «triangulació», a l'estil de la que patentà aquest mandatari per convertir els conservadors britànics en un partit estrictament anglès d'oposició al Govern laborista britànic. Matas és en el vèrtex o en el centre, per mèrit propi o per demèrit dels seus adversaris.

Als darrers, també els va bé això de triangular, sempre que el resultat sigui aconseguir fer del PP un partit mallorquí d'oposició al Govern balear de centreesquerra. Però al president li queda encara una darrera carta per culminar aquesta vertiginosa legislatura en un to acord al que n'ha estat el desenvolupament. Pot acceptar les proposta del centreesquerra i ajornar l'aprovació de les directrius.

Tindran temps els progressistes per canviar de disc i acusar-lo d'haver cedit als sectors més reaccionaris del PP? Si fos així, el consens s'hauria romput, però hauríem recuperat la normalitat. Els conservadors defensarien unes posicions i el centreesquerra unes altres. Ignor si el país hi guanyaria gaire. Això sí, tots estaríem menys desconcertats. Em tem, però, que, per estar tranquils, haurem d'esperar que passin les eleccions d'una vegada.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris