nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín:
14°

Urbanisme i societat

El fet de definir una opció de model territorial ens duu a veure diferents maneres d'entendre les disciplines que emmarquen la matèria. No som un expert en la qüestió, però com a usuari de territori, i més en concret d'aquet teritori, crec que tinc el dret d'opinar d'allò que ens afecta a tots i que d'una manera o d'una altra condiciona la nostra existència. L'equilibri entre creixement i conservació s'ha de mantenir dins un paràmetres de sostenibilitat per no dur l'economia a punts de recessió. És per aquest motiu que la promulgació de les directrius d'ordenació territorial per a la nostra comunitat ha estat un dels esdeveniments més importants dins l'àmbit legislatiu i polític dels darrers temps. No obstant això, s'obrin una sèrie d'incògnites que crec que és necesari esbrinar i descobrir a la gent, reflexionant sobre elles i veure si aquesta serà la passa que ens durà de ser una societat tribal a convertir-nos en una societat oberta i moderna en què la crítica sigui exercida de manera natural i no se la persegueixi de manera directa o indirecta "sabem tots que en moltes ocasions i en molts de llocs de la notra societat illenca Salem encara és viu" i el raonament constitueix l'eix central del pensament i de l'actuació de la nostra societat.

Parlar de directrius d'ordenació trerritorial és, en aquet cas, parlar d'economia en majúscules per la implicació en tots els sectors de la vida quotidiana, i quan es parla d'economia es tracta de diners i de qui pagarà els costos d'aquesta, per altra banda, admirable iniciativa legislativa. La necessitat d'ordenar el creixement és inqüestionable però el que sí es posa damunt la taula del debat, és el mode de dur-les a terme i qui correrà amb les despeses ocasionades per aquesta ordenació, punts obscurs que amb un poc de pedagogia, han de ser explicats als ciutadans per part dels polítics. Hem de saber que a pesar que es puguin reconèixer múltiples factors familiars, de tipus ideològic, ètnic o cultural, es parteix de la hipòtesi que, ceteris paribus, el votant atorgarà el seu vot a aquell candidat o partit que la seva línia política cregui que li produirà els majors beneficis a menors costos. En paraules senzilles cada cop més les societats desenvolupades miren menys els continguts ideològics i més la butxaca.

La transparència en la informació ens ha de dur a saber clarament qui pagarà el procés d'ordenar el territori i si aquestes directrius s'han acomodat a les necessitats reals que marquen els recursos naturals o adquirits, fems, aigua i energia, que podem posar a l'abast del residents d'aquestes illes. Volem saber si el sector més beneficiat amb aquesta reconversió suportarà, en major mesura que els altres, la càrrega financera de la reconversió legal de l'urbanisme a la nostra comunitat.

Optar per un model com el de saturació o pel model que sembla que opten les DOT, també comportarà un canvi sociològic dins les relacions socioeconòmiques de la nostra comunitat i així hem de canviar els models de cert menfotisme pels de la qualitat i d'alt nivell de professionalitat dins tots els ámbits de la vida, des del llanterner al polític, del bancari al funcionari i entre tots fer una societat millor. Les DOT ens poden dur tot això si solucionem els problemes que les suspicàcies de la seva aprovació ens ha dut.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris