nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín:

Euskal Herria, vostè què n'opina?

Pareix que per una estranya raó hi ha una sèrie de temes com són la llengua, la cultura, l'educació... sobre els quals tothom opina, tothom sap, tothom pensa tenir la raó... i, el que és pitjor, és que el criteri dels professionals en la matèria passa a un segon terme. Us imaginau tota la població discutint-li a un metge el seu diagnòstic o a un enginyer en telecomunicacions com fer la seva tasca?

Doncs bé, el mateix passa amb la situació que s'està vivint a Euskal Herria. De l'anomenat «conflicte» o «problema» basc tothom en té una opinió formada i la va pregonant als quatre vents, sense por de dir cap animalada perquè ells, sí, sí, tots ells en coneixen la veritat. L'origen d'aquest pou de saviesa i coneixements envers el País Basc pareix esser que és un curs a distància gratuït que pots rebre a través de diferents canals, per ràdio, televisió, premsa, etc. El millor de tot és que està impartit per periodistes de prestigiós renom, que amb els seus mitjans fan pura perversió, negligència i imprudència per la clara repercussió que tenen en la mentalitat de gran part de la població. El més lamentable és que, la majoria de vegades, les seves accions són totalment premeditades, ja que formen part d'una complexa trama que pretén assolir la unitat artificiosa d'un Estat i fomentar una intolerància sostenible entre la majoria dels habitants d'aquest Estat cap a una sèrie de resultats, justificant i fonamentant així certes directrius polítiques i institucionals.

No vull fer d'aquest escrit un al·legat contra la llibertat d'expressió i opinió, però sí que m'agradaria que fos un al·legat a favor de l'expressió i opinió respectables. Vos deman que contrasteu aquella opinió dels mitjans visitant el País Basc, parlant amb la seva gent... i descobrireu allò que vaig descobrir, que el basc és un poble viu, dinàmic, obert. I el que pot resultar més sorprenent, és que el sentiment d'identitat nacional basc no és únicament el discurs d'uns pocs fanàtics i terroristes com ens volen fer creure, sinó que està prou generalitzat i arrelat.

Malauradament els meus coneixements sobre la situació a Euskal Herria són limitadíssims, de manera que, com quasi diria el filòsof, només sé que sé dues coses:

1. En referència al col·lectiu que forma ETA sé que tot i que defensen una ideologia i uns valors consensuats entre la majoria del poble basc, com és demostrà a les darreres eleccions, perden la raó amb el seu mètode, en estar fonamentat en la violència.

2. En referència a aquell col·lectiu, normalment amb una orientació política de dretes, que defensa la unitat d'Espanya i que es declara pacifista, tolerant, respectuós, envers el conflicte, sé que en la hipotètica situació de què, oposadament a la situació actual, aquell col·lectiu no contàs amb el suport de l'Administració, dels mitjans de comunicació, de les institucions, entre elles, les educatives o les de caire més repressiu com la policia o l'exèrcit, i passassin d'esser opressors a esser oprimits, durien a terme accions similars o, fins i tot, més ferotges i sagnants que les duites a terme per la mateixa ETA. I si no, recordem que succeí el 1936 a l'Estat Espanyol quan als «avis» d'aquest col·lectiu «tolerant i pacifista» les coses no els venien de cara.

Toni Verger. Palma.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris