algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 20°
19°

Els kurds i els socialistes

No sé ben bé de què "més ben dit: per què" s'ha sorprès el meu càndid i bon amic JPL davant l'actitud del PSOE respecte de l'oferta de l'Assemblea basca de donar aixopluc als representants del poble kurd a l'exili. «Del Partit Popular m'ho esper tot, perquè són hereus de qui són hereus i tenen l'exaltació de l'estat com a valor absolut immers en la seva cartografia genètica. Per a ells, a més, qualsevol cosa que sigui defensar-se de l'agressió de l'estat és, simplement, terrorisme. Ergo, no ha de sorprendre que posi per davant dels drets humans tota una retòrica política que obren el pas a l'argument final: els perjudicis que la reunió dels kurds a Vitòria podria causar a l'economia espanyola. Precisen, a més, que aquests perjudicis els patirien els empresaris... i els obrers, la qual cosa és una de les més cíniques apropiacions del discurs sindical. Però no hi ha dubte que allò que vertaderament els molesta és que un poble sense estat, una gran nació desmembrada per altres estats, proclami el seu dret a l'autodeterminació en un escenari especialment sensible a aquestes reivindicacions. Sembla com si ara patíssim la ressaca de la desfeta de la Unió Soviètica i la possibilitat de creació d'altres estats disparàs tots els timbres d'alarma. El cas dels kosovars, d'un dramatisme que reedita els moments més ombrívols de la història d'Europa, en el fons és un problema d'estat, un problema de voluntat decidida de no permetre la creació de nous estats. Bé, aquesta actitud per part d'Occident "l'essència darrera del qual és l'organització armada OTAN" és àmpliament assumida pel Partit Popular sense cap esforç, ja que, com deia, ho han mamat des de don Pelai ençà. Però el PSOE, els socialistes, que haurien de projectar en els afers internacionals una mirada més d'acord amb la lluita dels pobles políticament, socialment, culturalment oprimits per estats no precisament de dret; els socialistes no poden...». Bé, aquest és el lamentable discurs del meu bon amic JPL, d'una ingenuïtat que tomba de cap a la beneitura més irremeiable. Si en una cosa l'ADN del Partit Popular i el del PSOE neden en la mateixa piscina és en la qüestió de la inamobilitat de les fronteres... sigui quin sigui el lloc del mapa on estan traçades -tant és si la retxa s'ha marcat amb sang. Posen l'estat per damunt de les persones, de la mateixa història, de les cultures i de la injustícia. I això, amic meu, no hauria de ser cap novetat per a tu, que vius en aquesta pobra, bruta, trista, dissortada pàtria.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris