cielo claro
  • Màx: 19°
  • Mín: 18°
20°

Un dia qualsevol

L' Organització Mundial de la Salut (OMS) ha publicat un informe segons el qual aproximadament un terç (un de cada tres) dels edificis d'oficines causen, per les deficiències de les seves instal·lacions, malalties a les persones que hi treballen. Mals de cap, visions defectuoses, constipats, fatiga mental, fins i tot alguna depressió, vénen causats per aparells defectuosos d'aire condicionat, per la pols i els àcars de les moquetes, per la mala ventilació o fins i tot "això és de collita pròpia, però segur que també" per algun disseny d'interiors d'aquests tan postmoderns que s'han usat i que et fan aquella impressió de penetrar en una mena de presó extraterrestre. Un de cada tres locals de feina són catalogats, doncs, com a «edificis malalts». Ens hem tornat tan decadents que ha arribat que els mateixos edificis se'ens emmalalteixen?

Emmanuel Kant, un dels fars del pensament de la modernitat tota, autor de la monumental Crítica de la raó pura i principal fundador i profeta, juntament amb Descartes i Hegel, de la nostra actual mentalitat, havia escrit, en tant que mestre de geografia que fou durant quaranta anys dela seva vida, un tractat de "diguem-ne" antropologia en el qual defensa la superioritat de la raça blanca i es despatxa a gust amb un seguit de perles grotesques. Sense anar més lluny, Kant sosté que els negres neixen blancs, excepte pels genitals i el llombrígol que són tacats de naixement: durant el mes posterior, la taca s'estén pertot arreu del cos. Aquest escrit racista del geni de Könisberg, que faria pujar els colors de la vergonya al rostre de la persona més inculta, ha estat durant decennis pastura masturbatòria dels erudits kantians; ara, però, veurà la llum pública en una traducció francesa que està a punt de ser editada. Què en direm, de Kant, després d'això?

El Deutsche Bank, primera potència bancària d'Europa, va finançar el camp de concentració i extermini d'Auschwitz, incloses les cambres de gas, en plena apoteosi dantesca de l'imperi nazi i de l'holocaust jueu. Calvinistes com són, els directius de la seus alemanya d'aquest monument al neoliberalisme "altrament dit capitalisme salvatge" no han pogut reprimir la necessitat d'anunciar el dolorós descobriment d'aquest passat i iniciar així el difícil camí de l'expiació pública. Esforç estèril, perquè el mal ja està consumat. El Deustche Banck, repetim-ho, és el banc més important d'Europa i un dels puntals del Banc Central Europeu i de la Unió Europea sencera. Tornem a mirar Kosovo i entonem un rèquiem per a l'europeisme: qui té el coratge de confiar en un projecte fonamental en una moneda que existeix sense ser palpable i en uns antecedents d'assassinats de masses?

Totes tres notícies són verídiques, i apareixien en els diaris de divendres passat. Els referents econòmics (que vol dir polítics) cauen en el descrèdit, s'ensorren moralment els paradigmes filosòfics, i els hàbitats quotidians es revelen com a clavegueres malsanes i amenaçadores. Les set trompetes de Jericó? No, senzillament, les notícies del diari d'un dia qualsevol de 1999.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris