cielo claro
  • Màx: 27°
  • Mín: 27°
27°

Electoralisme i llengua

Es veia venir, i vet aquí que ja ha arribat: el Partit Popular pitiús vol espantar els no calatanoparlans d'Eivissa i Formentera per llevar vots al Pacte d'Esquerres. L'espantall, naturalment, és la llengua: el recurs lerrouxista previsible i antic. En un article publicat en es Diari primer i ara a Proa, el secretari general dels populars pitiüsos escriu que, si la normalització lingüística tira endavant, els ciutadans que habitualment no parlen català seran discriminats progressivament, «invitándolos a abandonar esta tierra» (sic!).

No cal dir que els cabells se'ns han eriçat tot d'una. Ens demanam si hi ha algú tan i tan despistat, a les Pitiüses, que pugui creure's una falsedat d'aquesta envergadura. Se'ns passa pel cap que potser sí, i se'ns tornen a eriçar els cabells "quin tràfec, amb la pinta!. Amb el títol La riqueza del bilingüismo, Manuel Alonso Fernández-Revuelta fa un elogi del bilingüisme "cosa que està molt bé", però la decepció arriba quan ens fa saber què entén per bilingüisme: d'una banda, li sembla d'allò més normal que una secretària judicial no entengui el català, però en canvi censura els qui, essent competents en les dues llengües oficials, opten generalment pel català. A saber: Manuel Alonso premia el monolingüisme hispanòfon i renya els bilingües que fan ús del català. Si això és «la riqueza del bilingüismo», nosaltres som un esbart dansaire.

No importa ser gaire despert per adonar-se que el plantejament del senyor Alonso no té res a veure amb el bilingüisme (un plantejament que, dit sigui de passada, convida a potejar l'Estatut d'Autonomia i estripar la Llei de Normalització). D'entrada, l'elogi del bilingüisme l'ha de fer una persona bilingüe "qui encara no és bilingüe, difícilment pot predicar ni donar exemple. El capitost popular recorda que «por ley, somos una comunidad bilingüe», però s'oblida que de fet, encara no ho som, perquè només els catalanoparlants estam bilingüitzats (i perquè la premsa, la ràdio, el cinema, la justícia, el comerç, etc., continuen sent monocultius hispanòfons). També omet que la llarga persecució política de la llengua catalana ha provocat lesions greus en el corpus de la llengua i n'ha inhibit l'ús fins a extrems patològics; que reparar els danys causats és una obligació de les institucions i sobretot de l'Estat; que encara som lluny de poder viure en català; que tot allò que és fràgil demana protecció; que és lògic restaurar allò que, essent valuós, s'ha malmès; que recuperar la llengua implica fer lleis per protegir-la; que tot això no es fa contra ningú; que la llengua serveix per conviure, que el català és de tots, i que tot plegat és molt bo d'entrendre si es vol explicar.

Però el secretari general del PP pitiús no està per a explicacions. S'estima més insistir en els equívocs, inflar els prejudicis, espantar la gent, i treure un rendiment electoral de la maniobra. Aquesta tàctica pressuposa l'existència de bosses de població desinformada i poc reflexiva, i creiem que és en aquest punt on Manuel Alonso falla el càlcul: la gent és més viva que no es pensa.

Plataforma per la Llengua

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris