nubes dispersas
  • Màx: 22°
  • Mín: 21°
23°

Cinquanta quilets

Ja fa molt de temps que un servidor es pregunta per què les poques coses senzilles que encara hi ha en aquesta vida són conduïdes per camins tortuosos, de manera que s'extravïin dins la més pura tenebra. És clar que la burocràcia administrativa, en aquest sentit, ha fet veritables obres d'enginyeria, aqüeductes de fantasia per desviar de cap al país del contrasentit qualsevol situació comprensible i mensurable. Aquesta tasca desviadora de les administracions públiques dóna feina a tres quartes parts del funcionariat "o més. Però la burocràcia administrativa no és la sola maquinària destinada a embullar la troca. Les persones, cadascuna en el seu redol, som capaces d'aportar-hi iniciatives no gens menyspreables. I sembla que la vida moderna tendeix a acumular més i més factors d'alteració de l'ordre racional de les coses. Per exemple: quan un servidor era al·lot, els deutes eren deutes i se solien pagar amb els interessos pactats "o sense interessos, si així s'havia convengut. Si tu ingressaves uns doblers de manera irregular "el robatori, posem per cas", tornar-los era la condició sine qua non per començar a restablir el teu lloc en la comunitat. No sé què ha passat des d'aleshores ençà. Un amic meu, misser, assegura que tot es complica, precisament, perquè hi ha massa missers en exercici. Allò que és cert és que, com ja varen advertir els grans de la novel·la negra nord-americana, no és bo estar massa prop de la línia divisòria entre la legalitat i la il·legalitat. Es veu que aquesta línia esquitxa en totes dues direccions. Sigui com sigui, ara fa un temps que servidor, recollint la reacció d'un pagès del meu poble que vota el PP, vaig suggerir que els famosos cinquanta milions que quedaren en les xarxes dels veredictes judicials, fossin tornats pel partit que en teoria se n'havia beneficiat. Aleshores vaig poder registrar algunes reaccions contràries a aquest suggeriment, sempre amb l'argument bàsic que les coses no són mai tan senzilles. I és clar que moltes coses no són tan senzilles: no és tan senzill que la quantitat desviada fossin cinquanta milions, per exemple. Però, si proclamam el respecte a les decisions judicials, és de tota raó que els doblers no beneficïin aquelles persones o formacions polítiques que els han aconseguits de manera judicialment censurable. La retenció d'aquests doblers té un nom, que qualsevol nin de quatre anys coneix perfectament. Una altra cosa és que per als nins d'ara, donades les coses, aquest nom vagi forçosament acompanyat d'ecos negatius.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris