cielo claro
  • Màx: 26°
  • Mín: 24°
27°

Llengua i tàperes

El camí de cap a la normalitat lingüística és ple de paranys i de descuits, de mala voluntat i desídia. Per ventura, l'estratègia normalitzadora hauria de ser diàriament sotmesa a revisió, per evitar que hi apareixin indicis de fossilització. Es nota una certa incapacitat de resposta immediata. Per exemple, s'arriba a un acord amb una cadena alimentària perquè la retolació sigui feta en català, i la inicial bona voluntat presenta aviat símptomes de deteriorament. D'altra banda, entrevistau per qualsevol televisió els responsables d'aquestes cadenes, i tots diran que un percentatge important dels productes a la venda procedeixen del camp mallorquí. Una visita a la majoria d'aquestes cadenes demostra tot el contrari. Fan el que volen, i hi tenen tot el dret constitucional del món. Nosaltres ho veim i no en feim cas, o, més ben dit, ens ho empassam cadascú a ca seva. Una altra cosa seria si, al marge d'unes institucions que no han demostrat el més petit interès perquè les coses canviïn, això que en deim societat civil tengués una millor capacitat de reacció. Personalment, agrairia informació periòdica sobre aquestes i moltes altres qüestions, i la pagaria de bon grat: m'agradaria saber a quins mercats, a quins supermercats o grans extensions puc acudir a comprar sense que l'exercici de la llengua sigui una font de problemes o de tensions: a la meva edat, haver de reclamar aquests drets elementals em fa sentir molt malament, de manera que agrairia una informació veraç sobre aquesta i altres qüestions.

L'ús de la llengua i el consum de productes del país, tenen realment alguna cosa a veure? Seria bo que poguéssim viure el país en la seva entera totalitat, saber que podem parlar en la nostra llengua i alimentar-nos, si més no parcialment, amb productes de la nostra agricultura i la nostra ramaderia, de la nostra mar, sense que entre aquest país i nosaltres s'interposin les grans empreses. Seria bo que començàssim a fer alguna cosa per aturar aquesta sensació que cada dia som més forasters aquí mateix -NB: n'hi ha que d'això en diuen cosmopolitisme. Aviat, ni el paisatge serà el nostre. Per ventura és arribat el moment en què es fa necessari que les denúncies deixin de ser generals i tenguin nom: d'empresa, de governant, d'especulador o de comissari polític: encara que això sigui com reclamar el dret a saber de quin mal hem de morir.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris