nubes
  • Màx: 23°
  • Mín: 22°
20°

Premis i primes: segona entrega

Presentar-se a la cursa dels premis significa acceptar les normes que vigeixen, no només les que figuren especificades a les bases, sinó les que prevalen per sotamà en un sistema que té per referència mesures arbitràries i l'opacitat per coartada. Qui no guanya o, millor, qui perd, no té dret a queixar-se, ni a manifestar el seu desacord amb el veredicte, car d'antuvi consent, potser de bona fe, a entrar en un concurs ple de zones obscures i compromisos i, alhora, reforça amb la seva presència unes convocatòries, imitacions anacròniques dels jocs florals, englantines, violes i flors romanials incloses, cada vegada més desprestigiades. Si, a més, convenim que la qualitat és un concepte relatiu i que, tret d'alguns membres del jurat, hom ignora el nivell de les altres obres presentades, l'engany és relativament fàcil. I si algú protesta, una actitud inapropiada que li tancarà altres opcions, segurament la gent pensarà que es tracta d'un mal perdedor de pell prima que actua ressentit perquè la seva vanitat ha estat malmesa. Qui es presenta no té escapatòria i és engolit per un sistema l'objectiu del qual no és tant premiar la qualitat com amagar, rere una cortina de fum, altres mancances culturals, estructurals i de projecte. La cultura, per alguns polítics de les institucions patrocinadores, és un coixinet de monja on s'han de seure quan la necessitat de fer de vot els obliga.

En la meva opinió, els premis, en la seva gran majoria, són una farsa que acaba en frau. Tant i més quan la dotació econòmica és important o el prestigi del guardó és encara un reclam publicitari. Si, a sobre, els doblers per a pagar el premi i la seva parafernàlia són doblers públics, o sigui de tots els contribuents, es transforma en un cas de malversació legal, però injustificable. Tot i les dificultats que planteja un col·lectiu dividit i barallat, aferrat a interessos mesquins, que no accepta camins ni solucions que no aportin beneficis individuals, és ben hora de revisar els mecanismes i els objectius dels premis, la seva vigència i proposar alternatives que estimulin la creació i facilitin la difusió, sobretot entre els més joves, que són els que més dificultats pateixen a l'hora de donar a conèixer el resultat del seu esforç. Això és, certament, molt manco rendible publicitàriament, les autoritats no poden sortir a les fotos i els mitjans de comunicació no se'n fan ressò, però moltes obres tindrien una oportunitat de sobreviure més enllà de l'original.

Quant a la meva actitud, envers aquests esdeveniments socioculturals, folklòrics i provincians, que provoquen bregues entre bàndols que pateixen el mateix mal, no crec que sorprengui ningú. Per moltes raons estic en contra de les competicions i, a més, a nivell personal no me passa pels dallonses que algú, que no em mereix el més mínim respecte literari, s'erigeixi en jutge de la meva obra. El temps i els lectors ja la jutjaran i si ha de sobreviure, sobreviurà. Preferesc no publicar o pagar-me l'edició, com ja he fet tantes vegades, abans de sotmetre'm al veredicte parcial d'un jurat captiu d'interessos editorials. I, sobretot, si per guanyar havia de perdre la meva dignitat, seria incapaç d'anar pel carrer sense que la cara em caigués de vergonya.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris