muy nuboso
  • Màx: 16°
  • Mín: 11°
16°

Pensament únic, ètica dèbil, ètica mundial

En un temps tan remogut, com el nostre, es multipliquen copiosament els grans temes per al debat. N'hi ha que rapinyen amb perseverància la nostra pell en els llocs més sensibles.

El títol que encapçala aquest escrit n'és un bon exemple i proposa en forma abundant un material per a la reflexió que "amb sobrada raó" sembla excessiu per ser tractat en el breu espai d'un article periodístic.

Efectivament, cadascun dels punts assenyalats en el rètol introductori no solament dóna per a moltes fulls, sinó que també comporta uns continguts que poden ferir irremissiblement l'ànim de qualsevol lector, atesa la seva radical importància i la seva aspra cruesa alhora.

En veritat, tot allò que es presenta davant el món com a realitat única "parlam del pensament únic" en principi està exposat a qualsevol casta de sospites. És així com el pensament únic o pensament neolliberal fa la impressió d'amagar, sota forts sentiments teòrics de llibertat, tota una ideologia amb clars caràcters de dominació globalitzadora.

Des de l'enfonsament del sistema comunista, simbolitzat històricament amb la caiguda del mur de Berlín, l'economia capitalista superlliberal de mercats, mundialment oberts i sense cap frontera, ha perdut el seu contrapès natural i ha escapat a tota forma de control, intentant crear un nou tipus de societat caracteritzada per la indiscutible unicitat de vies econòmiques i polítiques, en el marc d'una força globalitzadora i d'una ideologia tancada.

Aquesta economia de mercat, que s'ha tornat exageradament salvatge en la seva dinàmica aforística de recerca de beneficis, ha obert un alarmant procés d'exclusió, de desigualtats i de multiplicació de desordres financers i monetaris.

Però les tres qüestions de més fort calat, segons el meu parer, presentades a la societat actual pel pensament únic, poden ser concretades en la forma següent: S'ha perdut l'interès general per part dels membres de la societat, una volta que la unicitat de pensament econòmic i polític ha esvaït d'arrel totes les formes d'antinòmies, que serien capaces, per elles totes soles, d'obrir el món a la discussió civilitzada i lliure, i de trobar fórmules comunament assumibles amb vista a una vivència d'humana solidaritat.

L'agenda d'assumptes, que s'haurien de tractar en el fòrum de la humanitat sencera, es troba sempre en les mateixes i úniques mans, per la qual cosa la solució als problemes, que reclamen un tractament prioritari, no arriben a colmar les expectatives dels més desvalguts, donat que l'ordre del dia és redactat sempre pels dominadors de torn.

La defensa sistemàtica de l'estatus quo i la pretensió eufòrica de tenir el millor dels móns possibles no deixa lloc a l'esperança d'una millora en un sentit més diversificat i plural.

I aquí entre amb redoblada força el nostre segon punt. Una societat es torna irresponsable i inconscient, quan es troba mancada de la natural possibilitat d'elegir justament les preferències de les seves formes de vida. Com a resposta a aquesta situació es crea, en el seu entorn, un esperit d'època feble i incapaç de suportar deures i compromisos seriosos a l'hora de bastir un món millor per a tothom. És llavors, quan neix l'ètica indolora que, en lloc de reestablir el sentit del treball, de l'esforç i de l'entusiasme, propi de l'existència humana, orientada cap a la mútua correspondència fraternal, dóna peu al predomini de l'alliberament dels deures i a la superació passiva de tota disciplina ètica que proposi regles de joc morals.

Un tercer punt pretén aquí ser corrector de les dues posicions anteriors: la del pensament únic i l'ètica dèbil. Es tracta del projecte d'una ètica mundial com a tesi defensora d'un tarannà ètic fonamental que s'hauria d'adoptar davant la realitat persistent d'un món únic, fortament globalitzador i èticament afeblit. Un món embeneitat per la unicitat de visió de la realitat, se sent, més que mai, necessitat d'una orientació en tots els aspectes de la vida. Existeix la ferma convicció que si no s'aconsegueix un programa ètic universal aplicable als representants de la política, de l'economia i de les finances, qualsevol exigència moral saludable per a tota la humanitat, caurà a la cuneta indesitjable de la buidor.

Pensament únic, ètica dèbil i ètica mundial, vet ací un triple tema que dóna molt per pensar. I per actuar.

Guillem Muntaner. Filòsof.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris